Sala Beckett
del 01/02/10 al 09/02/10
Dilluns i dimarts a les 22h.
Elèctrics és un conte escènic que hem trobat al calaix.
Va ser escrit al 2002
i avui,
uns anys després,
encara
segueix explicant coses.
És un monòleg senzill. Planer. Sense pretensions.
Parla l’Agnès.
Ens parla de la seva infància,
de la seva adolescència
i de les seves primeres passes en el món adult.
L’Agnès és diferent, ja de ben petita ho era, però no ho sabia,
el seu gran error és provar de ser normal,
l’ànec lleig que intenta camuflar-se en aquesta societat mediocre.
Per sort no ho aconsegueix.
Pau Miró
“Hi havia una vegada una noia d’uns trenta anys que va decidir suïcidar-se”. Així acaba aquesta història. O així comença.
Elèctrics és un monòleg per a una actriu. És un text curt, una obra breu de deu pàgines. Però més que una obra de teatre, jo parlaria de material dramàtic. De fet, és una composició poèticonarrativa fragmentada en quatre parts, escrita amb un llenguatge planer i viu. Hi ha un únic personatge a escena, l’Agnès, que interpel·la el públic directament. L’Agnès passa per diferents etapes vitals, de l’adolescència a la joventut fins que arriba a la porta de la maduresa. Està en crisi, i viu en conflicte interior permanent. Viu amb els pares i no s’agrada, i viu el present perquè no té futur. Després viu amb el nòvio i té sexe i feina, i feina i sexe a totes hores, fins que el nòvio l’acaba deixant. Dins seu, el caos. A fora, el caos. Està dividida, està sola. S’acosta als trenta i s’ha de clavar els peus a terra per no estavellar-se.
Glòria Balañà i Altimira