Sala Beckett
del 04/09/09 al 27/09/09
De dimecres a dissabte a les 22h.
Diumenge a les 19h.
Julius i Florette Forever (2a part) són dues peces d’un trencaclosques personal de les vides dels intèrprets.
Aquest espectacle comença des de la senzillesa de posar la primera peça fins a la voluntat final de col·locar l’última. Aquesta peça final és la que cada espectador s’enduu a la butxaca.
Al començament, l’espectador s’abandona enmig d’un món fred, artificiós, distant, buit, amb sentit però sense sentiment… Se li dóna els elements suficients perquè es faci una idea per després fer que la descarti i en faci una altra. Se’l situa el més lluny possible per portar-lo el més a prop probable.
Des de fa quinze mil milions d’anys fins al segon present. Des d’una dansa obsoleta fins a un nou paradigma del moviment. A mesura que l’espectacle va avançant, les expectatives es van trencant. El primer paisatge ideal que es munta a les primeres escenes es va deconstruint per arribar a un món més real i objectual. Un món on allò que es balla no és a la dansa. I allò que es diu no és a les paraules. Un món on la sinceritat despulla fins i tot les llàgrimes i les llàgrimes esborren fins i tot l’artificiositat del món superficial.
Desprès de l’èxit de crítica i públic obtingut amb l’espectacle Julius i Florette el 2005, n’hem decidit fer, juntament amb la Sònia Gomez, la Ginès Perez i la Pastora Villalón, una segona i ultima part.
En l’espectacle anterior jo m’acomiadava com a ballarí dels escenaris. En aquesta segona part, me’n segueixo acomiadant.
Aquest espectacle vol transmetre la importància de la necessitat que té el ciutadà d’estimar i de comunicar-se. Hem volgut fer-ho des de la sinceritat, sense disfresses.
Un ús precís i puntual de la dansa com a il·lustració de les idees i les emocions.
D’altra banda, reflexions i pensaments de política, crítica, relacions, art, ciència, amor, mort, sexe, religió, salut... com a resum de 40 anys.
Improvisacions sobre petits fragments de les nostres vides que constitueixen finalment Julius i Florette Forever (2a part).
Un diàleg físic i verbal irònic, a vegades trist, amb humor, amb tendresa, directe al públic.
Donar presència escènica al públic, utilitzar-los com a receptors i també com a protagonistes. Públic, part integrant de l’obra.
Julius i Florette Forever (2a part) no és un homenatge a cap de nosaltres, com ja he dit, és la necessitat que el públic es qüestioni la seva situació personal a través de nosaltres.
Que utilitzin les nostres històries per treure’n profit i qüestionar-se les seves personals.
Julius i Florette Forever (2a part) és un espectacle de dansa, teatre físic. En realitat, la dansa és un petit percentatge de l’espectacle però, a qui el veu, les emocions li produeixen un moviment intern on la dansa i el text passen a un altre pla.
Són un vehicle i no una finalitat.
La dansa parla i el text balla.
Carles Salas