Sala Beckett
De dimecres a dissabte a les 22h.
Diumenge a les 19h.
Aquest espectacle forma part de "Dansalona, esdeveniment cultural de dansa".
LEMON 5 ve de romance n º 4, peça en col·laboració amb Jorge Albuerne del 2003. Mantenir una numeració a les peces em reafirma que tot segueix una línia contínua infinita, que ara només es tracta d'una part més. Mantenir la presència de Jorge em reafirma en el treball amb els que em són afins, i aquí em connecta amb Lucian Freud, que dibuixava els cossos nus i retrats dels seus familiars, dels seus llebrers. Aquí arribo a treballar amb Thai, un pastor belga ensinistrat. M'atrau el repòs dels cossos nus que dibuixa, els seus decorats d'estudi de pintor, la distribució estranyíssima dels objectes en l'espai del quadre. M’atrau potser tot això pels meus anys de model de dibuix en acadèmies. La semblança que estableix entre els cossos relaxats de l'animal i l'home em porta al sexe, a un estat místic de l'amor, un híbrid anomenat “cerdo lobo”. No hi dono més voltes.
En LEMON 5 hi apareix l'esforç físic, la disciplina, l'exercici codificat i repetitiu com a expressió de puresa que m'interessa i que forma part de la meva manera de treballar. Estableixo en aquesta repetició extasiàstica d'un moviment una nova relació amb el sexe i amb l'art. No hi dono més voltes, no hi vull aprofundir massa. Buscant aquests fragments de cos codificat, arribo a unes coreografies 'resultones' i senzilles estil Nouvelle Vague i escolto un disc de versions de temes de Serge Gainsbourg que va fer Mick Harvey, Intoxicated man. Escoltant les cançons del disc, arribo a Lemon incest, és la número 15 (Gainsbourg la cantava amb la seva filla Charlotte en un llit), i estirant el fil arribo al fet que Gainsbourg va basar el tema en una peça de Chopin, l'Estudi Opus 10 núm. 3 en La major per a piano, Tristesse. Escoltant Lemon incest m'adono que entro en un deliri fantasmagòric superior i interminable si deixo el disc en 'repeat', cosa que acostumo a fer habitualment mentre assajo, per comoditat i per pur gust. No hi dono més voltes, no hi vull aprofundir massa.
LEMON 5 parla d'un sentiment de fascinació, de plaer, de la qualitat en si mateixa, de la idea que subsisteix de manera autosuficient fabricada en el nostre cervell o en algun racó de l'emoció. Llavors la mirada es redreça cap a un color, cap a un got, un gos, una pell, i es desperta la meravella. Aquest sentiment cap a algú de qualsevol edat no pot ser dolent. No hi ha més voltes, només hi ha adolescents.
Rosa Muñoz