Sala Beckett
De dimecres a dissabte a les 22h.
Diumenge a les 19h.
La Núria i el Nacho, una parella de més de trenta anys, acaben d’hipotecar la seva vida en la compra d’un pis a un barri cèntric de Barcelona. La Núria hi ha aportat els estalvis de la seva cuenta vivienda. La mare del Nacho, que l’ha hagut de suportar a casa fins passada la trentena, els ha fet l’aval. És l’ocasió perfecta per muntar una celebració en tota regla, i per què no, per bastir una comèdia de portes, terra de parquet o rajola, i parets pintades, empaperades o alicatades. Un cop recuperats de l’ensurt de la hipoteca i abans de visitar Ikea per fer habitable la nova llar, la parella decideix ensenyar el pis a les companyes d’universitat d’ella: la Nadia, la Noe i la Nati. La parella els ensenya el pis habitació a habitació. Segons ells, la casa té moltes possibilitats. Les amigues no ho tenen tan clar. Saben que el preu que els seus amics han hagut de pagar pel pis és una ganga, i ja se sap, les gangues poden costar cares.
De fet, la ganga l’han trobada gràcies als efectes benefactors que té la crisi immobiliària sobre els preus, però això no vol dir que els “de tocho” els ho hagin posat més fàcil a la parella, ni que, rere els murs de la seva nova llar, no els deparin sorpreses desagrables. Més aviat al contrari. Justament és en les èpoques d’incertesa i perill quan els taurons mosseguen amb més tenacitat i afany. Tot i que en aquest cas, ni nosaltres mateixos sabem qui són aquests taurons dins l’obra, ni què representen, ni si van disfressats amb pell d’ovella. Perdó: són els llops els qui van amb pell d’ovella i no els taurons. O potser és que tots som llops. Taurons. Piranyes. Amb pell d’ovella. Capaços de qualsevol cosa per uns metres quadrats estratègics.