Sala Beckett
Sinopsi
Una enorme lluna plena. Un parc infantil abandonat als afores de la ciutat. Un jove fugitiu, una noia que busca el seu gos perdut i un home misteriós que sembla amagar algun secret reben la notícia que els queden poques hores de vida.
El món a punt d’acabar-se en una nit en què tot és possible, fins i tot que la lluna caigui.
Presentació
Recordo un malson. L’univers s’havia tornat boig i els planetes xocaven els uns contra els altres. La gent pels carrers n’eren una imitació a petita escala. Recordo el matí tornant-se gris i fred. Recordo mirar cap a dalt i veure la lluna apropar-se a una velocitat vertiginosa. Recordo la lluna tan a prop que podia distingir-hi tots els detalls.
Per motius ben diferents, els tres personatges de Rates han escollit la soledat i l’aïllament. Inevitablement, però, deixen una esquerda per on poder escapar d’ells mateixos vers els altres, vers la comunicació, vers la llibertat. Aquest conflicte d’interessos (o confusió d’interessos) els empeny a buscar la companyia dels altres per, irremeiablement, acabar destruint-los i recuperar així la seva imposada soledat.
Rates ens parla de la por de viure, una malaltia tan crònica en els personatges que els resulta més tolerable la idea de la fi del món que la d’obrir els ulls l’endemà per enfrontar-se a un nou dia.
Javi J. Moyano
L’autor
Programa de mà