(Buenos Aires, Argentina, 1963)
Dramaturg, guionista i director de teatre, insisteix: “El teatre no ha de transmetre cap idea sinó inventar-les”. Pel seu treball, ha rebut més de vint premis tant al seu país com a l’exterior, entre els quals destaquen el Royal Shakespeare Festival Award de Nova York, el primer premi de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, el premi Fons Nacional de les Arts, el premi Asociación de Cronistas del Espectáculo en cinc ocasions, el premi CELCIT, el premi María Guerrero, el premi Martín Fierro, el premi Broadcasting, el premi Teatre del Món, el premi Konex, el premi Clarín per ¿Estás ahí?, el premi GETEA (Universitat de Buenos Aires) al millor director de l’any per aquest mateix espectacle, el Premi Butaca per 4D Òptic i el Premi Ciutat de Barcelona 2006.
Ha participat en diferents festivals internacionals, com el de Shizuoka (Japó), el d’Avinyó (França), el Festival Internacional de Buenos Aires (Argentina), el Festival de Sitges, el Festival Grec de Barcelona i el Festival de Otoño de Madrid. També ha estat a Manizales (Colòmbia), Caracas, Londrina (Brasil), al Festival Fronteres (Londres), al Mettre en Scène de Rennes (França) i al Temporada Alta de Girona, amb diferents obres seves.
Va ser el fundador i també integrant del grup ja dissolt Caraja-ji. Entre 1992 i 1998 va desenvolupar la seva tasca com a Director Artístic i Administratiu del Teatro Payró de Buenos Aires. Ha impartit seminaris d’actuació i fou titular de la Càtedra de Direcció d’Actors a l’Escola Superior de Cinematografia d’Eliseo Subiela. Imparteix de manera regular cursos i seminaris d’actuació i dramatúrgia en diverses ciutats de l’interior d’Argentina i d’Espanya. Va ser assessor pedagògic de l’Escola d’Interpretació EÒLIA de Barcelona, on s’implementa el seu mètode per a actors sota el nom de Procediment Daulte.
Entre les seves estrenes cal destacar Criminal (1996), Martha Stutz (1997), Casino (1998), Faros de Color (1999), Gore (2000), Fuera de Cuadro (2001), La Escala Humana (2001), Intimidad (2001), Demóstenes Estomba (2002), Bésame Mucho (2002), El Vuelo del Dragón (2002), 4D Òptic (2003), Ets aquí? (2004-2005), Nunca estuviste tan adorable (2004), Automàtics (2005), Metamorfosis, en col·laboració amb La Fura dels Baus (2005), i La Felicitat. El 2006 va estrenar al TNC Com pot ser que t´estimi tant, espectacle creat per a la companyia T de Teatre. El 2009 va estrenar a Buenos Aires Caperucita, la versió catalana de la qual, titulada Tres dones i un llop, es va presentar a La Villarroel aquell mateix any.
D'aquest autor, a la Sala Beckett s'hi ha pogut veure Fuera de cuadro (2001). D'altra banda, el 2003 la Sala Beckett va estrenar, en coproducció amb el Teatre Lliure, 4D Òptic. A més a més, Javier Daulte ha impartit nombrosos cursos i tallers a l'Obrador de la Sala Beckett, tant per a dramaturgs com per a intèrprets.