(Skien, Noruega, 1828 – Cristiana, actualment Oslo, Noruega, 1906)
Les seves obres primerenques estan inspirades en la tradició escandinava i tenen un to clarament romàntic. Després de dirigir durant alguns anys un teatre a Christiania (1857-1862), va obtenir una pensió de l'estat noruec que li va permetre viatjar i instal·lar-se a Roma i, més endavant, a Dresden i a Munic (no tornaria definitivament a Noruega fins al 1891). En aquest període va escriure dues de les seves obres més notables: Brand (1866) i Peer Gynt (1867), dos poemes dramàtics en què va començar a donar mostres del seu acurat estil de reconstrucció del passat i dels trets psicològics dels personatges. En les obres següents va trencar amb l'estil romàntic i va conrear històries realistes de caire social, com ara Els puntals de la societat (1876) o Casa de nines (1879). A poc a poc, la seva obra es va centrar cada vegada més en l'individu i les relacions personals, amb força trets autobiogràfics, com a L'ànec silvestre (1884).
Henrik Ibsen va ser el gran dramaturg del seu temps i l'iniciador del teatre modern (especialment del drama). Va influir d'una manera molt especial en autors com George Bernard Shaw i Luigi Pirandello.
Obra destacada
• Brand (1866)
• Peer Gynt (1867)
• Els puntals de la societat (Samfundets støtter, 1876)
• Casa de nines (Et dukkehjem, 1879)
• Espectres (Gengangere, 1881)
• Un enemic del poble (En Folkefiende, 1882)
• L'ànec silvestre (Vildanden, 1884)
• La casa de Rosmers (Rosmersholm, 1886)
• La dama del mar (Fruen fra havet, 1888)
• Hedda Gabler (Hedda Gabler, 1890)
• Solness, el constructor (Bygmester Solness, 1892)
• El petit Eiolf (Lille Eyolf, 1894)
• Quan ens despertarem d'entre els morts (Når vi døde vågner, 1899)
A la Sala Beckett, d'aquest autor s'hi ha pogut veure El petit Eiolf (2011).