caesen
Espectacle

Suite

de Carles Batlle. Direcció: Toni Casares
Dates
Del 17/01/2001 al 18/02/2001
Horari

de dimecres a dissabte a les 22h.
diumenge a les 19h.

Espai
1894

Com ens expliquem uns als altres les nostres vivències? Com les recordem i les rememorem nosaltres mateixos? Pensem, per exemple, en el nostre primer viatge de joventut, quan, encara gairebé adolescents, afrontàvem per primer cop l’aventura d’una escapada lluny de l’entorn familiar, a la recerca de noves emocions, experiències diferents i insòlites. Eren realment aquests els autèntics motius del viatge? Tan “especial” era la llum d’aquell capvespre en què ens vam fer el primer petó? O és només ara que ho veiem d’aquesta manera? Com ho recordem, després dels anys? Qui no ha acolorit el record d’una anècdota concreta del passat amb colors i detalls procedents d’experiències viscudes en altres moments o, fins i tot, ni tan sols viscudes en la pròpia pell sinó senzillament imaginades, escoltades en boca d’algú altre, llegides en una novel·la o vistes en una pel·lícula? On s’acaba la veritat del record i on comença la seva tergiversació?  De què serveixen la imaginació i la fantasia sinó és per redescobrir, reinventar o adequar la realitat a les nostres il·lusions? Per què ens capbussem en la ficció i en la literatura sinó és per extreure’n sensacions, imatges, estímuls que ens ajudin a explicar i a retenir la nostra pròpia realitat?

Coneixem exemples prou notoris (la literatura n’és plena) de personatges que han acabat substituint realitat per fantasia. Són els “bojos”, els “malalts”, els “somniadors”, en evident contraposició als “assenyats”, als “raonables”, als “conformats” amb un món i una realitat d’aparença objectiva. Qui d’ells és més valent? Qui és més a prop de la veritat i qui s’acosta més a allò que entenem per felicitat? Quedarà sempre per veure si aquesta confusió, sovint gairebé ineludible, entre realitat i fantasia és un obstacle, un impediment, un engany, una disfressa ingènua o, al contrari, és un estímul, una eina, un motor eficaç per a l’autèntica modificació de la realitat i per a l’auto-realització. A Suite, Carles Batlle ens planteja una reflexió sobre les diferències entre els somnis i els miratges.

Com a bon “drama” que és, a Suite els quatre personatges protagonistes viuen i actuen carregats de “bones intencions”, conscients de les seves pròpies contradiccions i alhora víctimes únicament d’elles. Les seves insatisfaccions són causa i conseqüència al mateix temps de la seva particular relació amb la realitat, de la seva manera de veure-la, d’entendre-la i d’intentar modificar-la; sense respostes absolutes, amb conflictes complexos que els obliguen a actuar, a parlar o a callar des de múltiples dimensions. Aquesta relativitat, que ens sorprendrà, que ens farà dubtar sobre el què i el com de cada situació, els acosta a nosaltres i ens permet comprendre el seu drama i participar-hi activament.
Família, llar, vida domèstica, comoditat, seguretat, rutina, estabilitat, confort, jardí… O solitud, viatge, trànsit permanent, trens, hotels, incomoditats, incerteses, sorpreses, inestabilitat, paisatges desconeguts… La relació profunda i compromesa amb la realitat, on és? Què reflecteix el mirall? Toni Casares

Text: Carles Batlle

Direcció:Toni Casares

Intèrprets: Cristina Genebat, Fèlix Pons, Carme Sansa i Lluís Soler

Escenografia: Max Glaenzel i Estel Cristià

Vestuari: Marta Rafa

Il·luminació: Ignasi Camprodon

So: Àlex Polls

Ajudant de direcció: Marta Aliguer

Disseny gràfic: Enric Jardí

Una producció de la Sala Beckett

Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web, clica aquí per més informació.
Acceptar