caesen
Espectacle

Zoom

de Carles Batlle
Dates
Del 08/03/2012 a l'01/04/2012
Horari

Dimecres (dia de l’espectador) a les 22h

De dijous a dissabte a les 21.30h
Diumenges a les 18.30h

Durada
1h 35 min
Espai
Sala Beckett – Gràcia
Preu
18€

III Premi 14 d’Abril de Teatre atorgat pel Memorial Democràtic

Sinopsi

Nit del 6 de març de 1939. La Guerra Civil s’acaba. El destructor Lepanto ha aturat els motors i ha apagat els llums a 30 milles de la costa africana. El seu comandant, el Capità de Navili, Marc Blanch, es debat en un mar de dubtes. No està d’acord amb els seus superiors, que han decidit “regalar” la flota republicana al govern colonial francès de Tunísia. Els mariners i oficials de menys graduació el pressionen, volen que deserti i fugi amb ells (i amb el vaixell) cap a Mèxic… A bord, una misteriosa passatgera l’aconsella en el sentit contrari… Què fer?…
Zoom, però, malgrat les aparences, no és una faula de guerra, ni tan sols la recreació d’un episodi del nostre passat bèl·lic: és sobretot una història d’amor. Una aventura poètica muntada dins una capsa de nines russes: els plans de la memòria –la col·lectiva i la individual- s’hi multipliquen i es confonen. I ja no sabem què és veritat ni què és mentida.

Un mar de dubtes

Quan ara fa deu anys m’inventava el concepte de “drama relatiu”, em referia a obres que resultaven 1) enigmàtiques, textos que 2) jugaven amb mecanismes d’ambigüitat entre realitat i ficció, que 3) superposaven diversos espais dramàtics en un sol espai escènic, que 4) potenciaven les contradiccions de perspectiva en el relat, que 5) recreaven (i, per tant, relativitzaven) l’experiència pretèrita dels personatges… Crec que tots aquests elements serveixen encara avui per parlar de textos com ara Zoom. De fet, tots cinc punts tenen a veure amb aquesta obsessió tan contemporània per la perspectiva. O dit d’una altra manera: amb la construcció, a l’interior del drama, d’un punt de vista relatiu, plural,  polièdric, gairebé sempre contradictori.

Sembla estúpid recordar ara i aquí que el món actual es complex. Però la veritat és que molts autors escrivim perquè desitgem que el teatre ens ajudi a plantejar preguntes (no respostes) davant d’aquest planeta accelerat, bigarrat i agressiu en què vivim, davant d’aquesta estranya realitat convertida en espectacle.

Fins no fa gaire, la nostra societat occidental vivia instal·lada en una llarga tradició de valors inqüestionables, conceptes segurs, fixos, idees no negociables. Avui, nedem submergits en l’era del dubte, de la inestabilitat, de la incertesa. Agitem braços i cames, aguantem la respiració, però res…, la superfície es manté lluny, molt lluny. I aviat se’ns acabaran les forces, i ens ofegarem.

Bussejant així, bona part dels autors contemporanis mirem de captar la realitat des de diverses perspectives, buscant d’anul·lar la simplificació dels grans titulars, qüestionant hàbits i valors, confrontant el públic a percepcions i a possibilitats sorprenents, inaudites. No sé si ens en sortim, de moment ho intentem; però si per casualitat un dia aconseguíssim desarticular, ni que sigui una mica, els engranatges de la màscara, potser llavors descobrirem el foradet que finalment ens permetrà treure el cap de l’aigua i respirar.

Per descomptat, la desarticulació de la realitat passa pel trencament de la forma que l’expressa. No és estrany, doncs, que l’escriptura contemporània tendeixi a la fragmentació, la polifonia i l’heterogeneïtat. Tot plegat és l’expressió lògica d’uns individus que viuen profundament escindits i perplexos davant d’un univers opac i inestable. Relatiu.

Carles Batlle

Autor: Carles Batlle
Direcció: Xavier Albertí

Repartiment:
Dona: Alícia González Laá
Home: Jordi Collet
Mariner: Pepo Blasco

Escenografia: Quim Roy
Vestuari: María Araujo
Il·luminació: Xavier Albertí
Disseny de so: Lucas Ariel Vallejos
Caracterització: Toni Santos
Construcció d’escenografia: Germán i Gustavo De Laforé
Fotografia: David Ruano
Ajudant de direcció: Albert Arribas
Ajudant d’escenografia: Irene Martín

Agraïments: La Perla 29

Una producció de la Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia

 

Aquesta obra ha estat escrita amb el suport d’Iberescena

Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web, clica aquí per més informació.
Acceptar