l'Obrador
A les 21.30h
Fitxa artística
Autor i direcció: Iñaki Garz
Intèrprets: Dani Arrebola, Jenny Beacraft i Pei Hwee Tan
Il·luminació: Luis Martí
So: Xavier López
Assessorament vestuari: Lola Ripollès
Fotografia: Fede Nieto
Producció executiva: Arántzazu Ortega
Agraïments: Ismael Martínez, Xavier López, Fernando Carmona, Convent de Sant Agustí i Nau Ivanow.
Presentació
Quan una persona no pot avançar en els seus problemes del dia a dia, no viu en una societat lliure. Avançar significa acció. Quan s’anul·la aquesta capacitat, s’intenta destruir. Això és el que succeeix als camps de concentració: la total anul·lació de l’ésser humà mitjançant l’embrutiment, la passivitat, l’anul·lació emocional, la bogeria. Més o menys sabem quines són les circumstàncies i els procediments als camps, però hi ha alguna cosa que m’inquieta: per què apareixen els camps? De qui és la responsabilitat? Com poden aparèixer i existir en una societat avançada? Coneixem o no l’existència dels camps? Per què es permet?
A l’obra no busco culpables jurídics, potser morals. No sóc jutge. Penso que el creador no ho ha de ser. És l’espectador qui té aquesta responsabilitat. Tinc confiança en la seva capacitat de raciocini, d’enteniment i de reflexió davant les manifestacions de ficció sobre fets de gran crueltat. Ells tenen el dret a jutjar el passat, el present i el futur d’allò que es representa.
El cuarto de las mujeres forma part d’un treball més ampli: una trilogia dramàtica de nom La trilogía del campo que reflexiona sobre els aspectes dels conflictes bèl·lics. La primera obra d’aquesta trilogia és Canto por la muerte de Lili Tofler, ambientada a la segona guerra mundial, estrenada al març de 2011. La segona és El cuarto de las mujeres, que se situa en el conflicte iugoslau. La tercera, a punt de concloure, parla de la guerra d’Irak.
Iñaki Garz
“Mujer: En ese preciso instante no soy capaz de imaginarme
que el muchacho imberbe con la cara llena de granos me está expulsando
no sólo de mi casa
sino también de mi patria
de la que hasta que él pisó mi cocina
estaba convencida de que era la patria de los dos”L'autor