Marga a la platja
d'Albert Arribas
Direcció: Pau Miró


l'Obrador
09/03/10

Lectura dramatitzada

A les 21.30 h


Intèrprets:

 

Marga: Lluïsa Castell

La noia: Anna Alarcón

 

«El meu home m’ha dit sempre que havíem de sortir més. Anàvem cada dissabte a sopar, els divendres que siguin pels joves. La nostra filla sortia els divendres, algun dijous també, la resta de nits es tancava a estudiar a l’habitació. Se sentia tot a casa. Un pis raonable, és, però molt ben encaixat. Té un envà sencer contigu, el nostre dormitori, amb el d’ella, paret contra paret amb la meva filla mentre estudiava. L’any que el vam triar, era un pis de disseny. Vam discutir molt on la podríem posar, quan va néixer. Gairebé tant com quin nom havíem de donar-li. La volíem sentir quan plorés, de manera que va acabar on va acabar, paret contra paret contra nosaltres. Tinc el son profund, no he pogut ser la millor mare. M’hauria anat encara més de través si no haguéssim tingut la nena enganxada al dormitori.»

 

 

 

Em fa realment feliç quan escolto una nova veu,
una veu que diu coses,
una veu que juga amb els mecanismes teatrals amb una agilitat gairebé perversa.
Quan escoltava la veu de l’Albert Arribas diluïda en la veu dels seus dos personatges femenins de Marga a la platja
tot era teatre, s’assemblava al teatre, a la literatura i en tot cas una mica al cinema d’abans,
gens de televisió en la seva escriptura.
Quan vaig llegir Marga a la Platja em vaig tranquil·litzar
i vaig proposar ràpidament fer-ne una lectura.

 

Pau Miró

 

 

 

Albert Arribas
(Barcelona, 1986)

Ha escrit les obres de teatre Prou (accèssit I Premi Ciutat de Gandia), Brindis, Planeta Pur i Marga a la platja, i ha traduït al català L’opereta imaginària de Valère Novarina.
A l’Obrador de la Sala Beckett ha participat en tallers de dramatúrgia amb Xavier Albertí, Michel-Marc Bouchard, Pau Miró i Paco Zarzoso.

 
Eines personals