l'Obrador
A les 21.30h
Idea inicial, direcció i espai: Frithwin Wagner-Lippok i Christina Schmutz
Amb Laia Cabrera, Catalina Esquivel i Juan Urraco
Durada: 1 hora
Diners… després de la plena emancipació sexual, el tema número u, parlen d’ells mateixos i del context de la producció. I mort… la Blancaneu, la dona més cobejada del món, és morta pel caçador mentre cerca els set nans. “Cegada per la mort”, no arribarà a veure’ls. Un interludi sense sentiments, un incident absurd, que la Premi Nobel Elfriede Jelinek situa a la seva trilogia Macht nichts! entre l’enorme monòleg lamentós de la “reina dels verns” morta i les idees seques i agudes del “caminant”. Els textos són bafarades sense sentiment i plenes de paraules indigestes que s’abraonen sobre el lector com el flux indiscriminat de sang i capital. On es creen els sentiments i qui els necessita a hores d’ara? Els sentiments encara ens pertanyen o potser no fa temps que són propietat dels “altres”? La nostra vida és plena de contingut amorf, lleis mortes o –en el pitjor dels casos– cap dels dos?
La “no-forma” farcida de contingut dels textos de la Premi Nobel Elfriede Jelinek es troba en el nou format escènic "lectures-in-love", inventat i posat en escena per l’equip de direcció format per Christina Schmutz i Frithwin Wagner-Lippok (en el marc del projecte teòrico-pràctic rebel.lió dels sentiments – formes performatives XX sobre la reordenació dels afectes per la medialització i els seus efectes en el teatre contemporani), amb les formes buides de contingut però plenes de sentiment de la telenovel·la, el cinema còmic i el vodevil. Aquestes “lliçons” tracten de la mort i l’amor. Són destinades als espectadors que es retroben –o es perden– no només en la interpretació en un sorprenent joc de vexacions entre sentiments autèntics i falsos. Tanmateix, el fil conductor –“es tracta de l’autèntic, bo i bonic, al qual molta gent de l’art sovint es refereix”– prové de la pròpia Jelinek i indica el camp de batalla de l’art teatral dramàtic i performatiu.
En aquest camp de l’honor artístic jauen mortes les restes dels personatges dramàtics, l’acció, la tensió narrativa, en resum: el propi drama. En comptes del teatre representatiu i la vida representada, l’escena s’obre a breus “obsessions òptiques”, entra en una acció autònoma, deslliurada de la unitat tradicional del llenguatge, el cos i la imatge.
Amb la col·laboració del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts