Neil LaBute
(Detroit, Estats Units, 1963)
Director, guionista i dramaturg nord-americà.
Molt influenciat, en els seus inicis, per la dramatúrgia de David Mamet, LaBute va estudiar teatre a la Brigham Young University (BYU), on va entrar en contacte amb l’església dels Adventistes del Setè Dia. Més endavant també es va llicenciar per la Kansas University, la New York University i la Royal Academy of London.
El 1993 va tornar a la Universitat de Brigham per estrenar el seu primer èxit, In the Company of Men, premiada per l’Association for Mormon Letters. Posteriorment la va adaptar per al cinema i va rebre el premi al millor director al festival de cinema de Sundance. El 1998 es va estrenar la seva segona pel·lícula, Your Friends & Neighbors. Un any més tard va estrenar a l’Off-Broadway Bash: Latter-Day Plays, tres peces curtes que retraten descarnadament l’església dels Adventistes del Setè Dia. La seva rotunditat va suposar el trencament definitiu de LaBute amb aquesta confessió. L’any 2000 va dirigir Nurse Betty i va guanyar la Palma d’Or del Festival de Cannes a la Millor Direcció. El 2002 va estrenar Possession, basada en el best-seller d’A. S. Byatt, i The Mercy Seat, escrita com a resposta als atemptats de l’11-S a Nova York. El 2004 va escriure Fat Pig, i el 2005, Some Girl(s) i Wrecks. El 2006 va dirigir The Wicker Man, un remake del film de terror britànic del mateix títol, i va encarregar-se de l’adaptació cinematogràfica de The Danish Girl, de David Ebershoff. Les seves darreres pel·lícules han estat Lakeview Terrace (2008) i Death at a Funeral (2010). Pel que fa al teatre, darrerament ha escrit In a Dark Dark House (2007), Reasons to Be Pretty (2008), Helter Skelter / Land of the Dead (2008), Some White Chick (2009) i The Furies (2009).
LaBute s’ha erigit, a través de les seves obres, en un jutge implacable del costat més fosc de la naturalesa humana i de la societat nord-americana. Les seves pel·lícules han mantingut en bona part l’esquelet dramatúrgic del seu teatre, ple de personatges malvats, esgarrifosos, ignorants, il·lusoris, desil·lusionats i cínics.