l'Obrador d'estiu
Taller
Aquest taller va dirigit a directors, autors i actors interessats en la creació teatral i en compartir tècniques de desbloqueig que ens connectin amb la nostra creativitat
Preu: 350 € (dinar inclòs)
Lloc: Institut del Teatre (Barcelona)
Dins el GREC 2011 Festival de Barcelona
Abans de començar a escriure ja penses que t’has equivocat. Hi ha tant de soroll al teu voltant que no saps què vols explicar i, naturalment, no saps com ho vols fer. En els meus tallers intento donar eines, jocs, amb els quals saltar la pàgina en blanc. El material de la nostra creació, l’autèntic, es troba en els conflictes que no hem resolt i que moltes vegades no resoldrem mai. Però aquests conflictes estan amagats perquè fan mal, i els tenim guardats en llocs recòndits. Aquests conflictes són el material de les nostres històries. Per arribar-hi no els podem anar a buscar directament perquè, quant més els busques, més s’amaguen. Hem de fer servir elements exteriors. Anècdotes. Materials de la realitat. Coses superficials. Tot el que tingui a veure amb la diversió. Tot el que ens faci por, o riure. Tot el que ens cridi l’atenció val. Tot el que sigui a fora. Tot. Tot ens serveix per començar a escriure.
En els meus tallers provo de transmetre com anem aconseguint explicar el que és important a través del que, aparentment, no ho és. I el que té importància són els nostres conflictes sense solucionar. Poder expressar aquests conflictes és molt important per a la resta de la humanitat. Serveix per desvelar nous costats de la realitat. Serveix per descobrir noves possibilitats. Curiosament, l’expressió de les nostres històries obre noves vies a la gent que les escolta. Dóna a conèixer llocs desconeguts. És com anar-se’n de viatge. O com ensenyar un objecte que no coneixies. O un mètode nou per fer alguna cosa.
És molt estrany experimentar com, en escriure una història sobre alguna cosa que no t’interessa, va sorgint el que no et podies imaginar que hi havia. Tinc la sensació que m’estic tornant boig, o que no estic escrivint jo, o que aquella història ja existia i jo l’estic descobrint. És curiós que l’acte de creació tingui aquesta qualitat de desdoblament, aquesta qualitat de donar la sensació que no estàs sent tu el que està fent allò. Em sembla que és perquè és un “tu” que normalment està callat. Amagat. Un “tu” una mica boig del qual ens avergonyim.
El que està bé és arribar a expressar, a donar veu, allò que viu en el silenci i en l’oblit. Arribar a donar forma al que és informe. És un viatge difícil perquè, quant més l’encertem, més ens exposem. Quedem al descobert. Apareixen les nostres debilitats, els nostres somnis, les nostres fantasies, els nostres mals, els nostres riures, apareixen i són aquí. L’ànim d’exposar-se és fonamental, és la nostra feina, per això la gent paga una entrada, perquè vol veure alguna cosa de veritat. Exposar-se requereix molt d’entrenament. És un acte de recerca amb una finalitat artística, formal, que té per objectiu il·luminar una part de la realitat que fins aquell moment es trobava a les fosques.
Torna al llistat de cursos