caes
Lectura dramatitzada

Tripalium

de Lucas Ubach
Direcció
Data
16/10/2019
Horari

A les 19h

Espai
Sala de dalt
Preu
3€ | Personatges de la Beckett gratuït
> Comprar entrades

“Hem d’imaginar al Sísif joiós”, diu en Camus.

I podem pensar: per què merda hauríem de fer-ho? Per què merda hauríem d’imaginar que somriu, quan està clar que ha de passar-se l’eternitat empenyent una roca que sap que tornarà a caure a les faldes de la muntanya un cop i un altre, i així. Què hi guanya, amb això? Li fa gràcia? És idiota? On és la joia, aquí? El vigilen, podem pensar. Els déus que l’han castigat el vigilen i té por i per això somriu. Té por que si es mostra rebel, li augmentin la pena, com si això fos possible, com si pogués haver-hi res de pitjor. Però ni tan sols això; els déus fa temps que no paren atenció. Fa temps que està sol. Però somriu, diu en Camus.

I aleshores pensem que és idiota o que ha perdut la raó. Que no hi toca. O que està mort. És això, està mort: el somriure de Sísif és un rictus. Rigor mortis. Està mort de fa temps, només que no ho sap.

Sinopsi

Seguint els consells dels seus progenitors, i per tal de fer-los contents, un individu aconsegueix el que sempre han desitjat per a ell: una feina de funcionari -estable, ben remunerada- que desenvoluparà en un obscur departament del ministeri de l’interior; una feina que odia però que li proporcionarà l’estabilitat necessària per formar la seva pròpia família, tenir cura dels seus pares i permetre’s les seves bones vacances d’estiu a països en vies de desenvolupament. I això és tot. Res més. FI.

Perquè d’això va aquesta història, de la vida petita d’un desgraciat, d’un Sísif qualsevol, però també del Déu catòlic i dels déus pagans, i de Maradona i d’Èdip, i de la tortura i de la família, i de l’Amazònia, i de l’entomologia, i de les frases de Mr.Wonderful que conviden a entrar a camps de concentració i ser lliures; i es parla dels contractes indefinits i de les decepcions il·limitades. Aquesta és una crònica que retrata com tot segueix igual que sempre, i com ara, en la societat de les selfies i els filtres d’Instagram, sortim més guapos a les fotos que els nostres avis però, esclaus del treball com ells, som igual d’infeliços.

Autoria i direcció: Lucas Ubach

Intèrprets: Melcior Casals, Berta Giraut i Pau Vinyals

Espai i il·luminació: Lola Belles i Sergi Cerdan
Vestuari: Lola Belles

Et pot interessar
Que no mori la llum
a càrrec de Jaume Subirana, Sònia Moll i Jordi Pàmias
19/11/2019
No m’oblideu mai
d'Elies Barberà, Llàtzer Garcia i Marta Montiel a partir de testimonis reals
Del 10/10/2019 al 20/10/2019
360 grams
d'Ada Vilaró
Del 19/10/2019 al 20/10/2019
Fuck You Modern Family (o todo sobre mi abuela)
de Berta Prieto i Lola Rosales
Del 24/10/2019 al 03/11/2019
Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web, clica aquí per més informació.
Acceptar