Violències quotidianes

A la pràctica, les relacions familiars són travessades per sistemes estructurals de desigualtat i violències quotidianes, en la reproducció de rols de gènere masclistes, però també en la seva subversió i transformació.

Aquesta és una realitat quotidiana per a la majoria de famílies que en Les maleïdes queda accentuada per la presència no solament del control social, sinó també d’experiències de sofriment medicalitzat i sofriment mental (allò que el discurs mèdic ha patologitzat sovint com a “malaltia mental” o bogeria) i de violències sexuals silenciades en el si de la família, en què són més visibles les rebel·lions quotidianes, però també l’acomodació i el fatalisme d’aquest entramat maleït.

Quins perills hi ha en la reproducció d’aquests estereotips? Quina és la responsabilitat del guió i del posicionament de la mirada del relat en la visibilització i la transformació d’aquestes violències? O, en canvi, de la seva fetitxització dramàtica? Pensem, per exemple, en la construcció de personatges amb mirades masclistes sobre les conductes i formes de vida de les dones, la cultura del càstig i el control de la llibertat de les dones (la construcció social històrica de les bones i males fembres: mare-patidora, verge, monja enfront de boges, provocadores, fàcils, males mares). O en el paper que tenen aquestes construccions socials en la justificació i la naturalització de violències sexuals i estructurals en el si de la família, on es poden representar dones sancionades socialment al costat d’homes neutres per la seva debilitat i passivitat, la responsabilitat dels quals es fa invisible, com és el cas del pare de l’Anna; o en el perill de la mirada capacitista.

Aquesta xerrada forma part del cicle La família (o la família?), una proposta per reflexionar sobre el concepte de família des de diferents perspectives: els imaginaris, les relacions, les vulnerabilitats, les estructures socials, el món laboral, els sentits, les emocions…

Participants

Sergio Baos

Autor de l’espectacle Les maleïdes. Llicenciat en Filologia Hispànica i professor. Com a formació teatral ha realitzat cursos amb Leo Bassi, Carles Castrillo, Philip Pechaud, Stefan Metz, Joan Carles Bellviure i Alfredo Sanzol. És l’autor de textos com Horroris Causa (TIC Teatre), els Premis teatrals de l’Ajuntament de Palma, Domènech i Domènech, Plata no es i Creepy (Teatre de Vellut), L’abisme! i Usos i costums d’un vampir nobiliari (El Somni Microteatre), Ivànov: ja no hi ha mosques (El Somni Produccions) i La classe (Teatre Principal de Palma). Com a guionista, ha escrit Llàgrima de sang, Mossen Capellà i Pep a IB3 televisió. Ha rebut diversos premis, com el Premi a projectes teatrals de l’Ajuntament de Palma o el segon premi Bòtil. Va ser guanyador de la Primera edició del Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears.

Marga López

Directora de l’espectacle Les maleïdes.

Nizaiá Cassián

Doctora en Psicologia Social per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Coordina l’àmbit de feminismes del Treball final del grau d’Educació Social. Forma part del grup de recerca CareNet i la seva pràctica acadèmica s’emmarca en les apostes feministes antiracistes. Investiga al voltant de geografies decolonials, feminisme marxista sobre la ciutat neoliberal, relacions cos-espai, precarització del treball i acció política. Ha participat en investigacions a escala estatal i europea sobre les ètiques de la cura. És coautora del llibre Por una acción social crítica. Tensiones en la intervención social (2019), en què analitza críticament les relacions de poder, exclusió i governamentalitat que travessen la intervenció social. Participa en espais d’autoorganització feminista i migrant.

Roger Martínez

Doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Imparteix docència en l’àmbit de la sociologia i fa recerca sobre el lligam entre cultura i desigualtat, sobretot en els processos d’obertura i tancament relacional en els àmbits de l’educació, la joventut, els gustos i consums culturals, i els mitjans de comunicació digitals.