caes
Espectacle

Dimonis

de Lars Norén
Dates
Del 30/11/2006 al 07/01/2007
Horari

De dimecres a dissabte a les 22h
Diumenge a les 19h

Espai
Sala Beckett – Gràcia

Nota de la directora

L’autor ens introdueix, un cop més, en el món de les relacions de parella. El plantejament es podria considerar d’entrada molt convencional. Una parella, Frank i Katerina, junts des de fa temps, passen per moments difícils, agreujats pel dolor d’ell a causa de la mort recent de la seva mare. Frank porta l’urna de les cendres a casa, on l’endemà s’ha de celebrar la cerimònia de comiat. Aquesta nit sembla que no se suporten malgrat la terrible dependència que tenen l’un de l’altre i decideixen convidar els veïns de sota, una parella aparentment ben avinguda i pares de dos fills petits.

L’esperit autodestructiu dels protagonistes arrossegarà els altres fins a fer-los descobrir la fragilitat i la buidor de la seva relació. Tots quatre, conscients de la seva realitat, lluiten ferotgement per fugir d’aquest carreró sense sortida però són també conscients de la impossibilitat de fer-ho. Fins aquí podríem dir que l’obra té molts punts en comú amb altres obres; em ve ara al cap Qui té por de Virgínia Woolf, d’Edward Albee.

Ara bé, Lars Norén, a més d’entrar de ple en la psicologia dels personatges mostrant les seves terribles contradiccions, fugint de qualsevol plantejament racional o convencional i mostrant sense cap pudor la violència de les seves pors i debilitats, ens fa penetrar en una dimensió metafísica sobre l’essència de la vida, el sentit de la mort, la necessitat constant d’amor i la immensa soledat dels protagonistes indefensos davant els seus dimonis particulars. Enfrontar-se amb un text de Lars Norén és un exercici, alhora que apassionant, d’una terrible dificultat. Partint de situacions quotidianes que exigeixen un tractament absolutament realista, ens arrossega en una voràgine vertiginosa a unes situacions sempre límit que penetren la surrealitat.

Dimonis és una obra en què no se’ns planteja cap conflicte; la situació dependent, dolorosa i autodestructiva dels personatges principals ja està instal·lada des de l’inici. El que fa l’autor, implacablement, és conduir-nos en un viatge veloç, sense possibilitat de parada i sense retorn cap a un final terrible però inevitable. Per fer aquest viatge és imprescindible comptar amb uns actors que dominin amb molta intel·ligència i precisió els ressorts actorals. He de dir que he tingut la sort de trobar-los i, encara més, m’han permès viatjar amb ells per indagar els seus inferns particulars i així, en el treball comú, descobrir els dimonis que tots portem dins.

Lurdes Barba

25/11/2006

Sala La Planeta, Temporada Alta 2006 Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt

Text: Lars Norén
Traducció: Amanda Monjonell
Direcció: Lurdes Barba

Intèrprets: Àurea Márquez, Jordi Collet, Daniela Corbo i Xavier Ripoll

Ajudant de direcció: Lluís Baulida
Escenografia: Max Glaenzel i Estel Cristià
Construcció escenografia: Xarli
Il·luminació: Maria Domènech (a.a.i)
So: Àlex Polls
Imatge: Lluís Baulida i Marc Lucchetti
Vestuari: Entretots
Treball de cos: Carles Salas

Una producció de la Sala Beckett amb la col·laboració de Temporada Alta 2006

Un espectacle subvencionat per l’ICIC i l’INAEM.

Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web, clica aquí per més informació.
Acceptar