Elena Vlădăreanu

Elena Vlădăreanu (Medgidia, 1981). Poeta, periodista i dramaturga, treballa a Radio România Cultural, on fa un programa sobre cinema. És una de les veus més reconegudes de la generació romanesa de l’any 2000 i la seva obra sobresurt per l’originalitat, el pragmatisme i, també, per la sinceritat. Però també per la seva radicalitat, no només política, sinó també artística. Des de l’any 2002, quan va debutar, ha publicat volums de poesia, prosa, teatre i literatura per a infants. La seva poesia ha aparegut en antologies d’Anglaterra i Estats Units, i tres dels seus volums han estat traduïts a l’italià, búlgar, hongarès. Com a dramaturga, ha signat molts textos de teatre i ha col·laborat amb diferents directors. La major part d’aquests textos performatius tenen com a punt de partida experiències autobiogràfiques de l’autora i de les persones entrevistades durant la fase de documentació. L’any 2018, juntament amb algunes artistes i escriptores, entre les quals Corina Sabău, va fundar els Premis Sofia Nădejde per a la Literatura Escrita per Dones, un fet que va suposar un punt d’inflexió en el sistema literari romanès.

Una poeta que descobrirem al Festival Alcools, acompanyada de l’actriu Sílvia Bel. Plegades llegiran poemes, respectivament, en romanès i en català, en versió de Xavier Montoliu Pauli.

Elena Vlădăreanu afirma que la poesia és tot allò que volem que sigui poesia.

Entrevista a Elena Vlădăreanu

Festival Alcools, poesia en escena

La poesia ho és tot i no és res. És una flor en un jardí tancat, una escopinada a la carretera, un record dolç d’infantesa, un cop de puny damunt la taula, un crit i un silenci. I el festival ALCOOLS, des que va néixer el 2015, gràcies a l’impuls de l’enyorat Hermann Bonnín i sota la inspiració d’Apollinaire, busca posar en escena la poesia contemporània amb l’ajuda dels amics dels poetes, músics, intèrprets, artistes, filòsofs, i tothom que pensi que, avui dia, la paraula té valor.

Passaran les crisis, les guerres, els sotracs, els aldarulls, però sempre hi haurà un poeta que, enmig del caos, alçarà la veu per exclamar, com Sylvia Plath, que està posseït per un crit. ALCOOLS vol ser el recer dels mots, dels que els diuen i dels que els escolten, una cerimònia única en temps, com sempre, incerts.