Expulsió

Una història sobre la necessitat de creure en petites utopies en la Barcelona dels nostres dies.

Una arquitecta urbanista de Barcelona s’ha reclòs a la casa d’estiueig de la seva família després d’haver sofert una forta desavinença amb l’Ajuntament de la ciutat. Allí rep la visita dels seus dos germans, acompanyats d’una neboda adolescent, que han vingut a compartir el dol per la mort recent del pare, un urbanista, també, de prestigi.
La conversa sobre els motius de la mort del pare fa aflorar records, sentiments i contradiccions respecte a les relacions de cadascú d’ells amb els seus pares i, sobretot, respecte als ideals que han impregnat des de sempre la vida familiar.
Amb la Barcelona d’avui com a paisatge de fons, Expulsió ens parla d’un món (d’una ciutat) que ha deixat de banda les il·lusions i que ens empeny a reduir la imaginació a mera fantasia.

Pau Miró, amb la seva escriptura naturalista, intimista i poètica, que juga amb el detall del més concret i amb el que no es diu perquè no hi ha paraules, fa pensar en un Txèkhov català i contemporani.