caesen

Bernard-Marie Koltès

(Metz, 1948 – París, 1989)

Dramaturg, escriptor i director teatral francès. Va nèixer a Metz en el si d’una família burgesa el 1948 i fou educat per jesuites al Saint-Clément. Durant alguns anys va cursar classes de piano i orgue i algunes setmanes de periodisme.Tot i així, Bernard-Marie Koltès no descobreix realment el teatre fins als 20 anys quan assisteix a una representació de Medea interpretada per Maria Casares, fet que li produeix un shock. És aleshores quan comença a escriure teatre i funda la companyia Théâtre du Quai a l’escola del Centre Dramàtic de l’Est d’Estrasburg. Per a aquesta companyia escriu Les amargors (1970), La marxa, El judici borratxo (1971) i Narracions mortes (1973), que ell mateix dirigeix.

Després d’un viatge a la Unió Soviètica el 1973 escriu la novel·la La fugida a cavall molt lluny a la ciutat i, més endavant, El dia dels homicidis a la història de Hamlet. El 1976 escriu La nit just abans dels boscos que ell mateix dirigirà el 1977, una obra que es presenta al Festival Off d’Avinyó. La força d’aquest soliloqui marca la renovació del teatre contemporani francès: Koltès fabrica un llenguatge nou, entre allò enigmàtic i allò íntim, entre allò escrit i allò parlat. El 1977 escriu Combat de negres i de gossos, una de les seves obres més reconegudes, que té com a escenari les obres que fa una empresa estrangera en plena selva d’un país africà. Aquesta obra, que va ser dirigida per Patrice Chéreau el 1983, va treure a Koltès de l’anonimat. Patrice Chéreau reconeix immediatament la originalitat de l’autor i porta a escena successivament Combat de negres i de gossos (1983), Moll Oest (1986), En la solitud dels camps de cotó (1987) i Retorn al desert (1988). Roberto Zucco, representada després de la mort de Koltès, provoca fortes reaccions.

L’obra de Koltès esdevé un clàssic del repertori contemporani i el públic, perplex davant la complexitat del seu llenguatge, se sent fascinat per la seva audàcia. Koltès obre els camps de joc del teatre: uneix noves estructures dramàtiques a una llengua poètica clàssica creant així una ressonància de metàfores decisives.Bernard-Marie Koltès va morir de sida l’any 1989 amb 41 anys. És aleshores quan comença a ser realment conegut com a dramaturg, tant a França com a l’estranger, i esdevé un clàssic francès contemporani i un dels autors més traduïts i representats. El febrer de 2007, amb Retorn al desert, Koltès entra al repertori de la Comédie Française.

A la Sala Beckett, d’aquest autor s’hi han pogut veure En la solitud dels camps de cotó (1995), Perifèria Koltès, un recull de textos breus (1998), i La noche justo antes de los bosques (2000).

Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web, clica aquí per més informació.
Acceptar