caesen

Julio Cortázar

(Brussel·les, 1914 - París, 1984)

Argentí d’adopció, el 1951 es va exiliar a França fugint del règim de Perón. Allà va treballar per a la UNESCO com a traductor. Cortázar és considerat un dels autors més innovadors i originals de la seva època, un mestre del relat curt, la prosa poètica i la narració breu en general, comparable a Jorge Luis Borges, Anton Thékhov o Edgar Allan Poe, i creador d’importants novel·les (Los Premios (1960), Rayuela (1963), 62 Modelo para armar (1968) o Libro de Manuel (1973)) que van inaugurar una nova manera de fer literatura en el món hispà, trencant els motllos clàssics mitjançant narracions que escapen de la linealitat temporal i en què els personatges adquireixen una autonomia i una profunditat psicològica poques vegades vista fins aleshores. Els seus contes, d’altra banda, són com estructures circulars, espirals o no-geomètriques, uns contes cadascun dels quals conté una novel·la “en 10 pàgines”.

D’aquest autor, a la Sala Beckett s’hi ha pogut veure l’adaptació feta per José Sanchis Sinisterra de textos seus titulada Cronopios rotos. Variaciones sobre Cortázar (2012).

Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web, clica aquí per més informació.
Acceptar