caes

Mònica Bofill

Llicenciada en Direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre i en Biotecnologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Estudis d’Art dramàtic a Nancy Tuñon.

Ha dirigit Paradisos Oceànics d’Aurora Bertrana i dramatúrgia de Josep M. Fonalleras (Teatre Akadèmia, Festival Grec 2019); Incògnit de Nick Payne (Teatre Lliure, 2019); La Benvinguda de Marc Guevara (Sala Beckett, 2018); Tot va bé, si acaba bé de William Shakespeare (codirecció amb Judith Pujol; Cia. Parking Shakespeare, Parc de l’Estació del Nord, 2018); Las Travesuras de la Bruja Novata (codirecció amb Adrià Aubert; Palau de la Música de València, 2018); Barbes de Balena d’Anna M. Ricart (El Maldà, 2017 – 2019); Oh my God Barcelona!, a partir de La Vie Parisienne de Jacques Offenbach (Auditori de Barcelona i El Maldà, 2016); Les Supertietes d’Anna M. Ricart (El Maldà, 2015 i 2016; Sala Beckett, 2018; Premi Fundació Catalunya−La Pedrera) i Constel·lacions de Nick Payne (Teatre Akadèmia, 2013). Ha participat com a codramaturga i en el disseny audiovisual de l’espectacle Ciutat de Vidre (Mercat de les Flors, 2016; Sala Beckett, 2017; Premi Adrià Gual 2015).

Ha treballat d’ajudant de direcció amb Didier Ruiz, Ramón Simó, Magda Puyo, Rafel Duran, Alexander Herold, Sergi Belbel, Bijan Sheibani i Cristina Clemente, entre d’altres.

Com a traductora, ha traduït, juntament amb Sílvia Ferrando, l’antologia de quatre obres destacades de Caryl Churchill (Bosc boig; Cor blau; Prou borratxo per dir t’estimo? i Escapada solitària) de la col·lecció Dramaticles de Comanegra. També ha traduït L’alè de la vida dirigit per Magda Puyo (Sala Muntaner, 2015) i Neu Negre, dirigit per Pere Planella (Teatre Ovidi Montllor, 2011).

Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web, clica aquí per més informació.
Acceptar