Elena Mateo i Cristina Hermida, seleccionades per a les residències breus d’escriptura a la Sala Beckett

La dramaturga i directora murciana Elena Mateo ha estat la creadora seleccionada per participar en la residència breu d’escriptura teatral que tindrà lloc a la Sala Beckett de Barcelona del 8 al 21 de desembre de 2025. Per altra banda, la Sala Beckett ha volgut apostar també per la dramaturga i directora madrilenya Cristina Hermida, que també realitzarà una residència a la Beckett del 23 de setembre al 4 d’octubre.

Les dues creadores disposaran de temps d’escriptura, trobades amb altres autors i professionals de l’escena, allotjament, desplaçament, una aportació econòmica i accés a la programació del teatre.

Aquesta iniciativa, organitzada per la Fundació SGAE, a través del Consell Territorial de SGAE a Catalunya, i la Sala Beckett, està adreçada a socis i sòcies de l’entitat residents a tots els territoris de l’Estat espanyol (excepte Catalunya), amb l’objectiu d’impulsar la dramatúrgia contemporània i afavorir l’intercanvi professional amb el teixit escènic català.

Amb aquest programa, la Fundació SGAE i la Sala Beckett reforcen el seu compromís amb la creació dramàtica contemporània i amb la projecció dels autors i autores en l’àmbit estatal, consolidant un espai de referència per a l’escriptura teatral.

Elena Mateo

Elena Mateo Galindo (Múrcia, 1998) és directora d’escena, dramaturga i actriu. És graduada en Sociologia per la Universitat de Granada i titulada en el Màster en Pensament i Creació Escènica Contemporània de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Castella i Lleó (ESADCyL).

També s’ha format en dansa i arts escèniques (Conservatori de Dansa, formació contínua a l’Escola Superior d’Art Dramàtic –ESAD de Múrcia– en l’itinerari de Teatre Físic i de Creació) i ha cofundat la companyia Physical Collage, amb la qual ha estrenat quatre projectes escènics juntament amb Sforza Producciones, destacant: Archivos de una huida (2023-actualitat), una xarxa d’intervencions plàstico-performatives de caràcter site-specific; NACIONAL 340 (2023), la seva òpera prima com a dramaturga i directora, que parla sobre La Desbandá i els joves (finalista a Millor Espectacle Revelació i Millor Autoria Revelació als Premis Max 2024), i Arquitectura emocional, que es pregunta sobre les possibilitats de vida amb les quals fantasegem i que va ser guanyadora del primer premi del jurat al Festival CreaMurcia 2024.

Ha realitzat publicacions per a la revista Fila Á, Primer Acto (Incendios), MUTESAC (Voces), DREM, entre d’altres mitjans. Durant la temporada 2024-2025, va ser una de les residents de la V edició del Programa d’Autors del Centro Dramático Nacional, on publicarà el seu darrer text teatral, que reflexiona a l’entorn del consentiment sexual.

Cristina Hermida

Cristina Hermida Gómez (Madrid, 1989) és arquitecta per la Universitat Politècnica de Madrid i Màster en Creació Teatral per la Universidad Carlos III, amb Matrícula d’Honor. El 2023 va obtenir la beca de Residències Artístiques d’Ajudants de Direcció del Teatro Español i Naves del Matadero, i va col·laborar en muntatges dirigits per Luz Arcas, Íñigo Rodríguez-Claro, Jana Pacheco i Israel Elejalde.

En paral·lel, desenvolupa la seva faceta com a autora i directora en projectes propis com Rafa soy yo (Ediciones Mutis, 2023), estrenada al festival IMPARABLES 2022, que va rebre el Premi a Millor Text Dramàtic Extens al Festival Mutis 2023. Més endavant va escriure En la ventana (Continta me tienes, 2024), guanyadora del Premi de Textos Escènics LEB – CTMT, i va realitzar la dramatúrgia d’Enborrak juntament amb Paula Gironi, presentada al Festival BAD 2024 i al Festival d’Olite. També ha publicat la peça breu No tenemos ni puta idea a la revista El tamaño No Importa (2024). El 2025, el Centro navarro de creación Punto Gunea li ha concedit una Residència de dramatúrgia per al desenvolupament de la seva obra Esto debería estar vacío, actualment en fase d’escriptura.

A més, compagina la dramatúrgia amb l’arquitectura i l’escenografia. El 2024 va ser ajudant d’escenografia de Blanca Añón a La casa de Bernarda Alba dirigida per Alfredo Sanzol al Teatro María Guerrero, i va dissenyar l’escenografia de Añoranza y Siesta. Una utopía ibérica d’Eva Mir, sota la direcció d’Eva Carrera i Javier Hernández al Teatro Quique San Francisco.