Una dona davant del mar amb la seva parella de tota la vida, un ninot inflable. Ella no pot nedar. Per a ella, ell és real i els seus ulls sense ulls són els únics ulls que pot estimar. La relació va existir i va durar més de deu mil[...]

Els piròmans són aquelles persones obsessionades en provocar incendis però també aquelles que són propenses a observar-los amb ulls ardents. Diuen que tots portem un piròman dins. I tu, quin tipus de piròman creus que ets? Dels que observen o dels que cremen? Piròmans ens mostra un mosaic de naturaleses humanes ferides o feridores[...]

La mort gestacional i perinatal ha estat llargament un tema tabú, paït en solitud, amagat en la conversa. De cop, les expectatives creades queden escapçades i, sovint, són substituïdes pel desconcert, pel dolor, per la culpa, per la incomprensió. El nadó hi és i ja no hi és. A redós[...]

Considerar-nos doblement Sàpiens sembla haver-nos fet oblidar la nostra mortalitat. I, tanmateix, com la resta d’espècies, la mort marca el final del nostre camí individual... i potser col·lectiu. Aquesta certesa ha marcat profundament moltes de les cultures i civilitzacions que ens han precedit, bastint al seu entorn un sistema de[...]

"Hem d’imaginar al Sísif joiós", diu en Camus. I podem pensar: per què merda hauríem de fer-ho? Per què merda hauríem d’imaginar que somriu, quan està clar que ha de passar-se l’eternitat empenyent una roca que sap que tornarà a caure a les faldes de la muntanya un cop i[...]

La mort a Mèxic La nit del 31 d’octubre, la Beckett proposa una Noche de muertos, un tastet de com es viu la festa de Tot Sants (o de Halloween) en la cultura mexicana. Una proposta coordinada per Diego Gómez Pickering.   A partir de les 18h: Inauguració de l’altar[...]

La mort és un dels grans temes de la literatura universal. Al llarg de la història, trobem aproximacions ben diverses, des del plany davant la pèrdua fins l’evocació lírica, passant per tòpics tan coneguts com el Carpe Diem, el Tempus Fugit o el Memento Mori. Però és sens dubte a[...]

La mort és també història i història que no passa. Arran de la repressió desfermada durant la Guerra Civil i la posterior postguerra, milers de persones van ser assassinades o executades sumàriament a Espanya pels sublevats el juliol de 1936. La dictadura va estendre un tel d’ignomínia i silenci damunt[...]

L’aflicció causada per la mort d’una persona estimada no ha variat... però sí les formes de manifestar aquest dol, de conviure amb ell i de compartir-lo socialment. La mort ha estat ‘marginada’ de les nostres vides i, en canvi i paral·lelament a la secularització de la societat, necessitem més que[...]

Pel·lícules i sèries de televisió han fet de la mort un dels seus grans temes: funerals, la vida al més enllà, el dol... Grans i petites històries han tractat de la mort o han inclòs la mort com a part fonamental o parcial de les seves trames. Difícilment entendríem una[...]

La mort és alguna cosa més que la desaparició física d’un ésser viu. La mort potser és absència i caducitat, però també és presència i eternitat. Així, parlem de sobreviure a la mort, de superar l’obsolescència programada dels nostres cossos, sigui de forma virtual o a través d’una tecnologia que[...]