Deu ser per això que cremen els boscos

Al vespre, quan tothom es troba recollit a casa seva, un cor de veus blanques canta des de la muntanya. Provenen del seminari sacerdotal, del cim de Rocacorba. Guim escolta el cor mentre intenta concentrar-se en la seva tesi acadèmica. El seu amic Blai va desaparèixer fa un temps, no està segur de si és una de les veus que canta des del cim o si de veritat va fugir. Guim el continua buscant desesperadament.

Presentació

La pèrdua d’esperança, la manca d’afecte o la percepció del dolor més profund es compensen sovint amb l’espiritualitat. Les organitzacions religioses troben, en aquest marge de fragilitat, una possibilitat de recolliment i companyia mútua. Deu ser per això que cremen els boscos vol parlar de l’aïllament que provoca el dolor i l’abandonament. L’obra busca dialogar amb el sentit de la puresa i de la vulnerabilitat davant d’un món que no es posa d’acord en el sentit més universal de l’amor.

Xavi Buxeda i Marcet

Aquesta obra va rebre un Ajut Benet i Jornet l’any 2024.