La filosofia de l’escena teatral en Václav Havel

Presentació del llibre La filosofia de l’escena teatral en Václav Havel (Edicions UB, 2025), acompanyada de la lectura dramatitzada d’una peça inèdita breu de Havel: Cinc tietes, de 2010.

Aquest esquetx és una seqüela de la peça Vernissatge, de 1975, la segona obra —després d’Audiència, del mateix any— on apareix Ferdinand Vaněk. Aquest personatge és una troballa dramàtica de Havel i esdevé un vehicle de nombroses consideracions filosòfiques, que arrenquen en Sòcrates i Plató i que tenen en Jan Patočka —en connexió amb la seva fenomenologia— un referent molt influent en el pensament de Havel. La relació entre Havel i Patočka té el seu punt àlgid en el lideratge del manifest pels drets civils Carta 77, que comportà la mort de Patočka a causa dels interrogatoris policials i una condemna de presó per a Havel, que vint anys després esdevindria el primer president post-soviètic de Txecoslovàquia. El llibre aprofundeix en els aspectes polítics, filosòfics i teatrals del període 1975-78.

Václav Havel
(1936-2011)

Václav Havel fou un dramaturg txec que desenvolupà la seva carrera literària sota el règim soviètic txecoslovac. La seva ascendència burgesa i les seves idees sobre la literatura i la política li ocasionaren nombroses topades amb el poder. Tanmateix, a la primera meitat de la dècada de 1960 aconseguí estrenar diverses obres teatrals que li donaren una gran reputació nacional i internacional. Amb la “normalització” que va venir després de la Primavera de Praga, Havel va veure la seva obra completament prohibida i es convertí en un dels “dissidents” més coneguts del país.

El lideratge del manifest pels drets civils Carta 77 li va costar una condemna de quatre anys i mig de presó. Més endavant, durant els dies trepidants de la Revolució de Vellut, passaria de la dissidència a la presidència en qüestió de setmanes. Havel fou president de la primera Txecoslovàquia post-soviètica i, posteriorment, de la República Txeca. A banda de les seves obres de teatre, va escriure nombrosos assaigs, cartes i discursos polítics i filosòfics.