caesen
Espectacle

El meu avi no va anar a Cuba

de Victoria Szpunberg
Dates
Del 21/12/2009 al 05/01/2010
Horari

Dilluns i dimarts a les 22h

Espai
Sala Beckett – Gràcia

El meu avi no va anar a Cuba fue estrenada en el Festival Grec 2008. Esta obra forma parte de un trabajo más amplio sobre la fragilidad de la memoria (cómo narrar un hecho abismal: el del exilio y la última dictadura argentina). Por el momento, aparte de esta pieza, forman parte de este trabajo la obra La marca preferida de las hermanas Clausman (próximo estreno en marzo de 2010, en el Teatre Tantarantana) y el texto de teatro radiofónico La memòria d’una Ludisia, emitida en el programa Àrea de Text de COM Ràdio en agosto de 2008, durante el festival Grec.

Sinopsi

La peça combina tres històries paral·leles amb intervencions musicals (veu, bateria i electrònica) i sonores (espais de dramatúrgia sonora que completen i enriqueixen la història).

La primera història és la d’una actriu actual, jove i principiant, que es presenta a un càsting sobre una pel·lícula que tracta el tema de la darrera dictadura argentina.

La segona història se centra en el director de la pel·lícula, un argentí que rep l’encàrrec de treballar en la memòria del seu país i reconstruir una història emmarcada en la dictadura dels 70, encara que ell no té cap implicació amb aquell moment històric. Les exigències ridícules de la productora convertiran la feina en un deliri.

La tercera història és la de l’Anna, la dona dels 70, una jove militant que rep una trucada moments abans d’acudir a una cita de la seva organització política. Aquesta trucada serà miraculosa però al mateix temps es convertirà en un record carregat de culpa i de dolor.

Presentació

Cuando me concedieron la beca para investigar sobre la historia de mi familia, el horror de la última dictadura argentina y el exilio, justo me quedé embarazada. Más allá de las interpretaciones psicoanalíticas, el viaje ha sido como mínimo intenso. Conocer tantos datos sobre el horror mientras esperaba el nacimiento de mi hija me provocó mucha incertidumbre. “La memoria es de un dolor muy agudo”, dice un personaje de esta obra.

El meu avi no va anar a Cuba es la primera entrega de una trilogía que he escrito a partir de la fragilidad de mi propia memoria. “Yo no estuve allí”, dice otro personaje de la obra.

Agradezco enormemente haber hecho este trabajo en compañía de un equipo formidable.

El resultado es una pieza libre, personal y también dolorosa, donde se ha intentado no perder el sentido del humor ni la mirada crítica hacia la experiencia vivida por los padres, tampoco perder el sentido teatral y musical… donde se hace el esfuerzo de recordar, sin alejarse del presente, aceptando el vértigo y el pudor que produce el “atrevimiento” de imaginar, reconstruir y acercarse a un hecho abismal.

Victoria Szpunberg

Dramatúrgia i direcció: Victoria Szpunberg
Actriu i Anna: Marta López
Veu i música: Sabina Witt

Espai sonor i música: Lucas Ariel Vallejos
Ajudant de direcció: Judit Porta
Col·laboració en la direcció: Ricard Gázquez

Agraïments: Alberto Szpunberg i Margarita Witt, Secretaría de Derechos Humanos de la Ciudad de Buenos Aires, Teatre Obligatori, L´Obrador de la Sala Beckett, la Sala Beckett, Oriol Roca, Tesus Muñoz, Adán Valenzuela, Paula Miranda i Juan Villarreal.

Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web, clica aquí per més informació.
Acceptar