Art, comunitat i aïllament

Avui passem més temps sols que mai.

Les pantalles ofereixen la il·lusió de comunitat mentre el món exterior continua sent cada cop més turbulent i incert, potser per la nostra absència com a ciutadans.

Els teatres es troben entre els últims espais realment comunitaris.
En un moment determinat la funció del drama va ser reunir-nos per poder enfrontar-nos a preguntes sobre la vida i com triem viure-la.

L’art en viu encara ens ofereix aquest fòrum?
I si és així, quines són les responsabilitats dels artistes com a ciutadans?
És obligació de l’artista abordar els problemes que molts opten per evitar?
L’artista té una responsabilitat més enllà d’ell mateix?
I en una epidèmia de solitud, com estem relacionant-nos amb el teatre com a forma d’art comunitària i col·laborativa?

En pot venir algun canvi significatiu si utilitzem el teatre com a espai cívic?

La comunitat temporal de dins d’un teatre pot estendre’s cap enfora i esdevenir una comunitat exterior duradora?

Alistair McDowall

Enguany, els dramaturgs participants són  Gaëlle Axelbrun (França), Rosalinda Conti (Itàlia), Maria Gustowska (Polònia), Pablo Macho Otero (Catalunya), Melena Androide (Espanya), Susi Siriya Orenius (Finlàndia), Mehis Pihla (Estònia), Mari Qviller (Noruega), Antonie Rašilovová (Txèquia) i Leo Lorena Wyss (Alemanya). Tots ells han estat recomanats per teatres i centres internacionals i escriuran una obra breu a partir del tema proposat. Aquests textos (traduïts al català quan s’escaigui) es presentaran al llarg de l’Obrador d’estiu en forma de lectura dramatitzada. Les lectures seran obertes al públic.

Els participants en aquest seminari són autors recomanats per institucions col·laboradores.