caesen

Juan Mayorga

(Madrid, 1965)

El 1988 es va llicenciar en Filosofia i en Matemàtiques. Va ampliar estudis a Münster, Berlín i París. El 1997 es va doctorar en Filosofia. El seu treball filosòfic més important és Revolución conservadora y conservación revolucionaria. Política y memoria en Walter Benjamin (Anthropos, Barcelona, 2003). Després d’ensenyar Matemàtiques a Madrid i Alcalá de Henares, des de 1998 és professor de Dramatúrgia i de Filosofia a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid. És membre fundador del col·lectiu teatral El Astillero. Entre d’altres premis ha rebut el Premi Nacional de Teatre del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya (2007), el Valle-Inclán (2009), el Max al millor autor (2006, 2008 i 2009) i el Max a la millor adaptació (2008 i 2013).

La seva obra teatral ha estat traduïda a diversos idiomes. És autor dels següents textos, entre altres: Siete hombres buenos (Accésit del premio Marqués de Bradomín 1989); Más ceniza (Premio Calderón de la Barca 1992, ex aequo); El traductor de Blumemberg; El sueño de Ginebra; El jardín quemado; Cartas de amor a Stalin (Premio Caja España 1998. Premi Born 1998); El Gordo y el Flaco; Himmelweg (Camino del cielo) (Premio Enrique Llovet 2003); Sonámbulo (a partir de Sobre los ángeles, de Rafael Alberti); Animales nocturnos (dirigida a la Sala Beckett per Magda Puyo el 2005); Palabra de perro (a partir de El coloquio de los perros, de Cervantes); Últimas palabras de Copito de Nieve (Premio Telón Chivas 2005); Job (a partir del Libro de Job i textos d’Elie Wiesel, Zvi Kolitz i Etti Hillesum); Hamelin (Premio Nacional de Teatro 2005. Premi Max al millor espectacle 2006. Premi Max al millor autor 2006. Premio Ercilla 2006. Premio Telón Chivas al millor autor 2006); Primera noticia de la catàstrofe; El chico de la última fila (Premi Max al millor autor 2008. Premio Telón Chivas al millor autor 2007); Fedra, La tortuga de Darwin; La paz perpetua; El elefante ha ocupado la catedral; La lengua en pedazos; Si supiera cantar, me salvaría y El cartógrafo.

Amb el títol Teatro para minutos ha publicat els seus textos teatrals breus: Concierto fatal de la viuda Kolakowski, El hombre de oro, La mala imagen, Legión, El Guardián, La piel, Amarillo, El Crack, La mujer de mi vida, BRGS, La mano izquierda, Una carta de Sarajevo, Encuentro en Salamanca, El buen vecino, Candidatos, Inocencia, Justicia, Manifiesto Comunista, Sentido de calle, El espíritu de Cernuda, La biblioteca del diablo, Tres anillos, Mujeres en la cornisa, Método Le Brun para la felicidad, Departamento de Justicia, JK, La mujer de los ojos tristes, Las películas del invierno i 581 mapas.

És autor de versions d’El monstruo de los jardines (Calderón de la Barca), La dama boba (Lope de Vega), Fuente Ovejuna (Lope de Vega), La visita de la vella dama (Friedrich Dürrenmatt), Nathan el savi (Gotthold Ephraim Lessing), El Gran Inquisidor (Feodor Dostoievski), Divinas palabras (Valle-Inclán), Un enemigo del pueblo (Henrik Ibsen, premi Max 2008 a la millor adaptació), Rey Lear (Shakespeare), Ante la Ley (Franz Kafka), Platonov (Anton Txèkhov) i Woyzeck (Georg Büchner). Amb Juan Cavestany, és coautor d’Alejandro y Ana. Lo que España no pudo ver del banquete de la boda de la hija del presidente (Premi Max 2004 al Millor Espectacle de Teatre, amb direcció d’Andrés Lima) i de Penumbra.

La seva obra ha estat representada a Argentina, Austràlia, Bèlgica, Brasil, Bulgària, Canadà, Xile, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Croàcia, Dinamarca, Equador, Espanya, EUA, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Mèxic, Noruega, Perú, Polònia, Portugal, Regne Unit, Romania, Suïssa, Ucraïna, Uruguai i Veneçuela.

A la Sala Beckett, d’aquest autor s’hi han pogut veure Cartas de amor a Stalin (2000) i Animales nocturnos (2005).

Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web, clica aquí per més informació.
Acceptar