caesen

Marta Buchaca

(Barcelona, 1979)

És llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona i s’ha format com a dramaturga al Centre d’Études Théâtrales de Louvain la- Neuve a Bèlgica, a l’Institut del teatre i a l’Obrador de la Sala Beckett.

És autora de L’olor sota la pell (Sala Beckett, 2005), Emergència (2006), En conserva( IT, 2007), Plastilina (Sala Beckett, 2009),  Les nenes no haurien de jugar a futbol (Festival Grec i Versus teatre, 2009,  Teatros del Canal, 2014), A mi no em diguis amor, (TNC, 2010, Projecte t6), L’any que ve serà millo (Teatre Villarroel , Teatro Bellas Artes de Madrid, 2012),  escrita juntament amb Mercè Sarrias, Carol Lopez i Victòria Spunzberg, Litus (Sala Flyhard, Teatre Lliure, 2012), Losers (Sala Villarroel, 2014, Teatro Bellas Artes, 2015), El cim, forma part del projecte ADA (Power-Potere-Poder), amb Neil Labute i Marco Calvani (Sala Beckett, Juliol 2016 ,La Mama theatre de Nova York, Gener 2017), Kramig, (Semifinalista del torneo de dramatúrgia de Madrid al Teatro Español), Una familia normal, Playoff, (Teatre Conde Duque de Madrid, 2018), Només una vegada (Festival Grec, TNC 2018), Rita (Sala Beckett, Octubre 2019).  

En teatre familiar, és autora de l’adaptació d’Alícia al país de les meravelles, (Teatre Romea, 2016 i 2017) i de la cantània de l’Auditori La nit dels malsons, (Auditori de Barcelona, 2017).

Les seves obres han obtingut diversos premis, entre els que destaquen: Premi Joaquim Bartina 2015 per l’Olor sota la pell, finalista del III Premi Fundació Romea de textos teatrals, per Emergència, el XXXV Premi de teatre Ciutat d’Alcoi i l’accèssit del Premio Marqués de Bradomín 2007, per Plastilina, el Premi Max a millor autor teatral en català per L’any que ve serà millor, Litus va ser nominada als premis Butaca com a millor espectacle de petit format, Losers fou finalista al Torneig de dramatúrgia de Temporada Alta i Només una vegada va ser nominada als premis teatre Barcelona i Butaca en diverses categories. Per Una familia normal rep el XI Premi de teatre Palanca i Roca.

Algunes de les seves obres han estat adaptades al cinema: Les nenes no haurien de jugar a futbol, premi a millor guió al Festival Zoom (2014), i Litus (2019).

Les seves obres s’han vist a Croàcia, Guatemala, Venezuela, El Salvador, Grecia, República Checa, Xipre, EEUU i Canadà.

Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web, clica aquí per més informació.
Acceptar