Núria Vizcarro

(Tarragona, 1980)

Dramaturga, actriu i directora. És membre fundador de La Ravalera i creadora de la Fira de Teatre Breu de Castelló La Ravalera.

Llicenciada en Art Dramàtic, en l’especialitat de Dramatúrgia i Direcció per l’Institut del Teatre de Barcelona, i en l’especialitat d’Interpretació, opció textual, per l’ESAD València. A banda d’haver realitzat diferents cursos d’especialització com El Canvi amb Roland Schimmelpfennig, Julieta ja no és un mapa amb Alberto Conejero o Small is Beauty amb Enzo Cormann dins l’Obrador o de l’oferta continuada de la Sala Beckett.

XVIII Premi de Teatre Castelló a Escena amb l’obra Teresa, premi a Millor espectacle de la 22a Mostra de Teatre de Barcelona amb Assassines de la Cia. Flor Innata i finalista als Premis Max 2019 en autoria i espectacle revelació per Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora de La Ravalera.

Comença la seva trajectòria professional com a dramaturga el 2011 amb l’estrena de Mediocres de la Cia. Buits i Nous al Teatre Gaudí de Barcelona i Ceguera dins de Mes enllà de la foscor, de la Cia. Taaroa Teatre, dirigida per Joan Arquè i estrenada a la Sala Beckett el 2012. Les darreres obres escrites i estrenades són Antimülleriana i altres cròniques del fracàs (2022) de La Ravalera Teatre dirigida per Joan M. Albinyana; Família Normal (2020), d’Horta Teatre, dirigida per Pau Pons; Somni (2019) de l’IVC dirigida per Juan Carrillo, Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora (2018) de la Ravalera dirigida per Joan M. Albinyana; Unplugged (2018) text participant en el III Torneig de dramatúrgia del País Valencià organitzat per l’IVC, Creador.es i SGAE; Libera me, acte sacramental d’una dona maltractada (2016) produïda per Ars Antiqua i estrenada al Teatre Municipal de Manacor, Refugi (2016) de la Cia La Ravalera i produïda per la Diputació de Castelló, Protesto, bon començament és aquest (2014) produïda i estrenada per La Seca – Espai Brossa a Barcelona; Ser no ser Otello o com tot se’n va a la merda un dia qualsevol (2014) co-produïda i estrenada pel Teatre Principal de Palma o Sota el Llit (2014) coproduïda pel Teatre Nacional de Catalunya i la FEI i estrenada al TNC.

També ha escrit nombroses peces curtes dins de les diferents Fires de Teatre Breu la Ravalera: Mares (2015), Porta’ls llet als veïns (2016), El dia D (2017), El Mètode Morgaû (2017), El fals nou (2018), La Sala de les Absències (2019), La Sonata del Dimoni (2021) i La Ravalera Festa Plena! (2022).

Com a actriu ha treballat en diversos muntatges com Antimülleriana i altres cròniques del fracàs i Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora, és membre del Consell Valencià de Cultura des de 2018, ha sigut jurat d’alguns premis d’escriptura teatral i els seus darrers treballs com a directora han sigut La Ravalera Festa plena! de La Ravalera Teatre i Anar a Saturn i tornar, estrenat al Teatre Principal de Palma, text de Marta Barceló guanyador del Premi de Teatre Ciutat d’Alzira 2020 i premi ATAPIB a la millor actriu per a Marga López.

D’aquesta autora, a la Sala Beckett s’hi ha pogut veure Més enllà de la foscor (2012), coescrita amb Cristina Cordero, Denise Duncan i Salvador Sánchez.