Des del 2009, l’Institut de Cultura de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona desenvolupen Artistes EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona, un programa pioner que introdueix les diferents expressions artístiques als centres públics d’educació secundària a través del contacte directe i continuat d’un creador amb els estudiants. En aquest projecte, al llarg de tot el curs i dins l’horari lectiu, un grup d’alumnes d’ESO participen en la concepció i realització d’una obra específicament pensada per ser duta a terme en aquest context. L’èxit d’aquesta experiència, tant per als creadors com per als estudiants, ha consolidat el projecte com un espai clau a la ciutat per articular el lligam entre l’art contemporani i els adolescents, generant noves formes i contextos de creació.
Enguany serà la quinzena vegada que la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia hi participa, proposant tres artistes i fent de mediador amb els instituts de secundària corresponents: Aleix Fauró i Sierra (La Virgueria) a l’Institut Manuel Vázquez Montalbán (Sant Adrià de Besòs), Oriol Morales i Pujolar i Pablo Macho Otero a l’Institut Barri Besòs i Bàrbara Mestanza a l’Institut-Escola Eixample.
Aleix Fauró i Sierra (La Virgueria)
Aleix Fauró i Sierra és un creador escènic format a La Casona i a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. L’any 2009, juntament amb Isis Martín, funda la companyia teatral La Virgueria, sota el paraigua de la qual coescriu i codirigeix Si avui és diumenge demà és dijous, L’hivern al cos, 180º de cel, El pes del plom, Com menja un caníbal i El Missioner.
Dins La Virgueria també ha dirigit Paisaje sin casas, de Pablo Ley; Arbres, de Marc Artigau i Queralt; i Demà, d’Helena Tornero. Igualment, ha codirigit Snorkel, d’Albert Boronat, i Medusa, de Ricardo Menéndez Salmón adaptat per Pablo Ley, espectable que va rebre el Premi a Millor Espectable del 2017 per la Crítica Serra d’Or. Els seus treballs més recents són la codirecció de La punta de l’iceberg, d’Isis Martín, així com la dramatúrgia escènica de Teoria King Kong, de Virginie Despentes i amb dramatúrgia de M. Àngels Cabré.
Fora de La Virgueria, ha dirigit Memòria, d’Anna Gonzalvo, i l’espectacle infantil Mai més set, mai més gana, dins del projecte La Perla Petita, de La Perla29. Ha codirigit, juntament amb Marc Artigau, l’espectacle Ballar (és l’únic que) ens salvarà, i ha coescrit i codirigit, amb Isis Martín, Cremeu-les. S’ha encarregat de la direcció escenogràfica de l’exposició Port, territori de fronteres, comissionada per Xavier Theros (Museu Marítim de Barcelona). Com ajudant de direcció, ha treballat al costat de Pablo Ley i Josep Galindo a La maternitat d’Elna i La ruta blava, Roger Bernat a Domini públic i Marc Artigau a l’espectacle Caïm i Abel.
Actualment, compagina les tasques de dramatúrgia i direcció a La Virgueria amb classes d’interpretació, dramatúrgia i direcció a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia.
La Virgueria
La Virgueria són l’Aleix Fauró, la Isis Martín i la Júlia Ribera. Creuen en un teatre compromès amb la societat, però també amb la llengua, la cultura, la poesia, la bellesa, el risc i la provocació. Creuen en la suma d’energies i el diàleg constant des dels diferents punts de la creació escènica. En el treball en equip troben la base a partir de la qual créixer i transformar la poesia textual en poesia visual mitjançant l’energia dels actors i les actrius, la plàstica de la imatge i dels objectes, la música, els silencis i la força dels cossos. Els seus espectacles són, sobretot, un viatge emocional que s’emporta el públic per retornar-lo, ben remogut, a les seves butaques. Els treballs de La Virgueria neixen de la necessitat d’expressar amb un llenguatge propi allò que els incomoda i els commou de la realitat. El teatre com a altaveu per donar ressò a les seves inquietuds que, alhora, poden ser també les del seu públic. Des de la seva fundació a l’Obrador de la Sala Beckett, el 2009, La Virgueria es nodreix habitualment de molts col·laboradors que participen en cada projecte, formant un col·lectiu d’actors i actrius, dramaturgs, músics, escenògrafs, productors, etc., tots ells moguts i units per una mateixa inquietud: expressar-se a través del teatre. Gràcies a aquesta suma, la companyia ha estat als escenaris del Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett o el Heartbreak Hotel, per citar només alguns exemples.