Oriol Morales i Pujolar i Pablo Macho Otero

Des del 2009, l’Institut de Cultura de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona desenvolupen Artistes EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona, un programa pioner que introdueix les diferents expressions artístiques als centres públics d’educació secundària a través del contacte directe i continuat d’un creador amb els estudiants. En aquest projecte, al llarg de tot el curs i dins l’horari lectiu, un grup d’alumnes d’ESO participen en la concepció i realització d’una obra específicament pensada per ser duta a terme en aquest context. L’èxit d’aquesta experiència, tant per als creadors com per als estudiants, ha consolidat el projecte com un espai clau a la ciutat per articular el lligam entre l’art contemporani i els adolescents, generant noves formes i contextos de creació.

Enguany serà la quinzena vegada que la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia hi participa, proposant tres artistes i fent de mediador amb els instituts de secundària corresponents: Aleix Fauró i Sierra (La Virgueria) a l’Institut Manuel Vázquez Montalbán (Sant Adrià de Besòs), Oriol Morales i Pujolar i Pablo Macho Otero a l’Institut Barri Besòs i Bàrbara Mestanza a l’Institut-Escola Eixample.

ORIOL MORALES I PUJOLAR
(Figueres, 1990)

S’ha format en direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona, d’on n’és graduat, i a la Sala Beckett. Anteriorment, s’havia format en interpretació de text completant el pla d’estudis del Col·legi de Teatre. Es dedica professionalment a la dramatúrgia, la direcció escènica i la docència en l’àmbit de l’escriptura teatral i la interpretació.

Com a creador ha escrit i dirigit els espectacles de creació pròpia Com es moren els ocells (Fundació Joan Brossa); Com destruir una casa (Festival Temporada Alta/Sala La Planeta); Articulado ligero (Teatre Tantarantana); Bruels, espectacle guanyador del Premi Adrià Gual (Teatre Lliure/Festival Grec) i Granotes (La Pedrera/Festival TNT/Sala Beckett).

Ha treballat per encàrrec de companyies com LALTRE Col·lectiu (És aquesta pluja, estrenada al Teatre de La Passió d’Esparreguera); Unter den Linden (dirigint Aprendre a nedar, de Sasha Marianna Salzmann, i Amor. Un exercici argumentatiu, de Sivan ben Yishai, ambdues estrenades al Teatre Tantarantana), La Llarga (companyia per la qual va escriure el text Llançament, que va guanyar el Premi de la Sala Sandaru i que va ser estrenat a la Sala La Planeta) i Agitart (companyia amb qui va col·laborar en la dramatúrgia de l’espectacle de dansa Dust, dirigit per Roger Fernández i que es va estrenar a The Place, Londres.)

També és autor dels textos Port llevant (Torneig de dramatúrgia del Festival Temporada Alta); Lume (text guanyador d’una ajuda a l’escriptura de la Sala Beckett), i A la vall (text mereixedor de l’ajut a la creació Carlota Soldevila que atorga el Teatre Lliure).

Ha estat ajudant de direcció d’Helena Tornero als espectacles Kalimat i El Futur, ambdós estrenats al Teatre Nacional de Catalunya, i de Julio Wallovits a l’espectacle Argentinamiento, estrenat a la Sala Beckett.

Des de l’any 2016 fins el 2021 va formar part del consell de redacció de la revista (Pausa.), vinculada a la Sala Beckett. En el sector editorial, ha col·laborat amb l’Editorial Vicens Vives i Enciclopèdia Catalana.

PABLO MACHO OTERNO
(Cangas de Narcea, Astúries, 1994)

Pablo Macho Otero és dramaturg, director i actor.

Graduat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i format a l’Estudi Nancy Tuñón, a l’Obrador de la Sala Beckett i a l’Escola Internacional Jacques Lecoq de París.

Va començar la seva carrera teatral en creacions col·lectives com Els Malnascuts/Esquerdes (Sala Beckett, 2014), Si au si (Temporada Alta, 2016), Odisseus (Sala Beckett, 2016), BERESHIT (Sala Beckett, 2017) o La Trinxera (Sala Flyhard, 2017).

L’any 2017 va formar part de l’Studio Europeén, una trobada internacional de joves dramaturgs organitzada per Enzo Cormann a La Chartreuse (Centre national des écritures du spectacle) i l’any 2018 va rebre el Premio Novel Internacional de Poesía Universitaria Miguel Hernández pel seu primer poemari, ZOE antilogía.

És membre fundador de la companyia La Bella Otero, amb la qual ha estrenat els seus textos Enterrando a Dodot (La Gleva, 2021; Premio d’Ensayo de Teatro y Ciencia 2022 de l’Ajuntament de Saragossa), Loco Amoris (Teatre Tantarantana, 2021), A Fuego (La Gleva, 2023; nominat a millor espectacle estranger als Premios Florencio 2024 d’Uruguai i al Premi Novaveu dels Premis de la Crítica 2025) i Prosopopeya (Teatre Lliure, 2025).

Fora de la seva companyia, ha estrenat una nova adaptació en vers d’El Misantrop de Molière (Festival Grec/Teatre Lliure, 2024) i una nova traducció d’Un déu salvatge de Yasmina Reza (Teatre Goya, 2025).