Desafiar un temps de catàstrofes

Quines narratives fem servir per entendre la crisi climàtica? A través de quines imatges i de quins imaginaris pensem i fem visible què implica viure i conviure amb aquesta situació? A partir de la literatura, l’antropologia i la filosofia ens preguntarem per quines històries expliquen les històries que ens expliquem. Quin pes té el pensament occidental, la idea moderna de progrés o el llegat colonial en la forma de pensar la crisi climàtica? És possible reimaginar el problema des d’altres marcs, cultures i formes de vida? Quines històries —especulatives, etnogràfiques o poètiques— ens ajuden a pensar i experimentar amb mons més habitables?

Aquesta xerrada forma part del cicle Planeta Persona. Els límits de la crisi climàtica que proposem per posar en valor veus, accions, reflexions i formes de vida que poden ajudar-nos a comprendre i eixamplar els límits d’aquesta situació. Com recuperar un futur? Com desafiar uns temps de catàstrofes? Com construir nous mons en comú?

Ponents

Marta Puxan Oliva

Doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), 2010. És investigadora Ramón y Cajal i professora de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i membre del grup de recerca Literatura Contemporània: Estudis Teòrics i Comparatius (LiCETC). Treballa en el camp de la literatura comparada i la teoria de la literatura i és especialista en teoria de la narració, ideologies racials, estudis globals i ecocrítica. Ha treballat les relacions entre història i narració al llibre Narrative Reliability, Racial Conflicts and Ideology in the Modern Novel (Routledge, 2019). Els darrers anys ha treballat en literatura i el medi ambient, en la concepció de l’espai salvatge, els espais que es pensen com a globals, les narratives de l’antropocè, l’ecologia i la novel·la criminal, i les narratives de la criminalitat mediambiental al mar. És coinvestigadora principal amb Neus Rotger (UOC) del projecte “The Novel as Global Form. Poetic Challenges and Cross-border Literary Circulation”, en què es treballa la novel·la que experimenta amb una aproximació global.

Manuel Tironi

Professor associat de l’Institut de Sociologia i de l’Institut de Desenvolupament Sostenible, tots dos de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile. També és investigador principal del Centre de Recerca Integrada per a la Reducció del Risc de Desastres (CIGIDEN). Té més de trenta publicacions científiques i recentment ha coeditat Thinking with Soils: Material Politics and Social Theory (Bloomsbury, 2020). En la intersecció entre els estudis socials de la ciència, l’antropologia cultural i les humanitats ambientals, els seus últims projectes han girat entorn de temes de reparació ecològica, justícia ambiental, polítiques de la cura i coneixement geològic, prenent com a base formes plurals de conèixer i intervenir. Actualment treballa amb col·lectius lickanantay (atacamenys) al Salar d’Atacama (Xile) sobre reparació ecològica i autonomia epistèmica en el context de l’extractivisme miner. És assessor global de l’Institut de Cultura i Societat de la Universitat de Sydney Occidental i des del 2022 s’integra com a membre del col·lectiu editorial de Cultural Anthropology.

Sonia Ramos Chocobar

Sanadora, cultora i agricultora lickanantay, amb estudis de medicina i especialització en teràpies complementàries. El seu treball s’ha enfocat en l’àmbit de la salut, particularment en la integració de coneixements territorials i ancestrals en pràctiques mèdiques. Va ser presidenta de l’Associació de Cultores de la Medicina Ancestral Lickanantay i va fundar a San Pedro d’Atacama la Sala Licana dedicada a la medicina indígena lickanantay. Ha estat una figura fonamental en la defensa indígena del territori atacameny. Lidera l’organització de l’Escola d’Estiu, esdeveniment anual que reuneix actories diverses per pensar futurs no extractivistes al Salar d’Atacama. El 2009 va caminar al costat d’Amelia Mamani més de 1.500 quilòmetres des de Calama fins a Santiago de Xile per defensar els guèisers del Tatio de la indústria geotèrmica. El 2019, al costat de representants indígenes, professionals i acadèmics, va caminar 350 quilòmetres des del Salar d’Atacama fins a Antofagasta per exigir l’alliberament del Salar de la indústria extractiva.

Martin Savransky

Professor (senior lecturer) i coordinador del màster d’Ecologia, Cultura i Societat del Departament de Sociologia de Goldsmiths de la Universitat de Londres (Regne Unit). Des de l’entrecreuament entre la filosofia, les humanitats i les ciències socials, els seus interessos de recerca inclouen la filosofia pragmatista, la geofilosofia, pluralismes radicals, l’ecologia política, el pensament postcolonial, així com pràctiques especulatives de vida en ecologies inestables. És autor d’Around the Day in Eighty Worlds: Politics of the Pluriverse (Duke University Press, 2021) i de The Adventure of Relevance: An Ethics of Social Inquiry (Palgrave, 2016), i coeditor d’After Progress (Sage, 2022) i de Speculative Research: The Lure of Possible Futures (Routledge, 2017). El seu projecte actual, The Murmurs of the Outside: Subaltern Ecologies and Speculative Methodologies of Life, desenvolupa una crítica de la raó ecològica occidental a partir d’una geofilosofia d’ecologies subalternes i pràctiques especulatives de vida en una renovada cerca d’una política i un pensament del “fora” en temps de devastació mediambiental.

Modera

Israel Rodríguez-Giralt

Professor agregat i coordinador del grup de recerca CareNet de l’Internet Interdisciplinary Institute de la UOC. És doctor en Psicologia Social (UAB). La seva recerca s’interessa per les formes d’activisme, participació ciutadania i debat públic en situacions d’elevada incertesa, com crisis ecològiques, desastres i pandèmies. Els seus darrers projectes s’interessen per la relació entre cures i desastres, amb una especial atenció per col·lectius habitualment discriminats en situacions de crisi i emergència, com gent gran, persones amb diversitat funcional o infants i joves. Durant la pandèmia, ha format part de grups d’assessorament tècnic per a la Generalitat de Catalunya. És editor dels llibres Children and Young People’s Participation in Disaster Risk Reduction (Policy Press, 2020), Reassembling Activism, Activating Assemblages (Routledge, 2019) i Disasters and Politics: Materials, Expertiments and Preparedness (Wiley/Blackwell, 2014).