La crida

Sinopsi

Un home reparteix propaganda electoral pel carrer. T’atura. T’ofereix un fulletó amb el programa polític del seu partit. Tu el refuses, no ho veus clar. I a més, vas carregat de bosses i fas tard a algun lloc. Però ell insisteix, et vol convèncer, fer que et quedis i escoltis els seus arguments. L’home vol, en el fons, ficar-te el dubte al cos…

Presentació

La crida és un monòleg en què el protagonista interpel·la un personatge absent que està confós entre el públic. L’acció té lloc al carrer: el protagonista reparteix fulletons amb el programa polític del seu partit. Al principi, no sabem exactament de quina mena de partit es tracta. El discurs és ambigu. El protagonista intenta una vegada i una altra que el personatge absent agafi el fulletó que li està oferint. Davant dels dubtes que li planteja, però, es veu obligat a desplegar la seva bateria d’arguments, de manera que les raons d’ordre ideològic es barregen progressivament amb detalls del seu propi món interior. El protagonista vol fer-li de mirall, interpel·lar-lo fins a mirar de trobar aquell punt feble (potser els prejudicis, la por, la incertesa pel futur…) a partir del qual justificar el seu discurs.

La crida vol ser un revulsiu, un antídot contra l’ascens de l’extrema dreta (que malauradament s’està produint en diferents països europeus). L’obra, però, està plantejada per ser un mirall per al conjunt de la societat, és a dir, tots i cadascun de nosaltres, que potser no formem part de cap grup xenòfob ni estem d’acord amb els seus arguments, però als quals la convivència amb altres comunitats sí que planteja dubtes. Hi ha un racisme evident, el que representen els partits ultradretans o populistes, però també existeix una xenofòbia més soterrada, en estat latent, en forma de falsos rumors i estereotips. L’obra apel·la, precisament, a aquesta mena de prejudicis.

La crida compta amb cert recorregut: el text va ser seleccionat pel Festival internacional de dramatúrgia sobre la crisi PIIGS, organitzat per Perpetuum i la Nau Ivanow, que es va dur a terme a Barcelona el juliol del 2014. En aquest festival s’hi van realitzar lectures dramatitzades dels cinc autors escollits de cadascun dels països PIIGS, és a dir, Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i l’estat espanyol. Aquests textos, entre els quals el de La crida, es van traduir també a l’italià i se’n van fer diferents mise en place al Piccolo Teatro Grassi de Milà, en el marc del  XIV Tramedautore Festival internazionale della drammaturgia contemporanea, que es va celebrar el setembre del 2014. La crida es va estrenar a la Sala La Planeta de Girona el mes de gener d’enguany.

Ferran Joanmiquel