caesen

Juan Rulfo

Juan Nepomuceno Carlos Pérez Rulfo Vizcaíno, conegut com a Juan Rulfo (Sayula, Mèxic, 16 de maig de 1917 – Ciutat de Mèxic, 7 de gener de 1986) va ser un escriptor i guionista mexicà, màxim exponent del realisme màgic i autor cabdal de la literatura castellana.

Als anys 50 va començar a publicar els seus escrits en diferents revistes del país i a col·laborar en la creació de guions per a la televisió. Les seves úniques obres publicades en vida són El llano en llamas (1953), recopilació de contes; Pedro Páramo (1955), obra cabdal del realisme màgic; i El gallo de oro (1980), recull dels guions per a la televisió.

Un altre vessant del seu llegat artístic són les fotografies, que es van donar a conèixer de manera àmplia el 1980, gràcies a una exposició muntada al Palacio de Bellas Artes de Ciutat de Mèxic.

Rulfo va rebre el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres l’any 1983 en reconeixement de l’alta qualitat estètica, fondària inventiva, encert i novetat expressiva, així com de la seva decisiva influència en la posterior narrativa del seu país i el lloc destacat que ocupa en el conjunt de les lletres hispanes, i el Premi Manuel Gamio, al mèrit indigenista, corresponent al 1985, de manera pòstuma.

Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web, clica aquí per més informació.
Acceptar