Las Glorias Cabareteras

Las Glorias (Marta Bernal i Glòria Martínez) van néixer al passadís del metro. Davant la impossibilitat d’actuar a El Molino, van decidir llançar-se a la piscina i actuar allà on les deixessin, i no van trobar un lloc més idoni que el de l’estació de Paral·lel del suburbà barceloní i els soterranis més sòrdids, com els de la Sala Monasterio i la Bacanal.

Aquest viatge les ha portat a presentar festivals com FEM! al CCCB l’any 2019 i les gales de presentació de “Terrats en cultura” durant dos anys. Han estat requerides als premis de la Crítica i als premis Butaca (encara que mai no les han nominat a res). Han tingut la seva “Hora Glorias” a la Sala Apolo. Han portat el seu espectacle de cabaret a la Sala Melmac, al festival Peixera de Tordera, al Lola d’Esparreguera, al festival “visibLES” de La Bonne i al Festival Internacional de Pallasses d’Andorra, i coneixen tots els centres cívics de la ciutat. Teatres seriosos com el Tantarantana o la Sala Beckett les han deixat “mancillar” els seus espais amb una festa de cloenda a Gràcia, uns nadals “reveníos i un aniversari a Poblenou. I fins i tot han arribat a complir el seu somni primerenc d’actuar a El Molino, colant-se en l’espectacle Esperança Dinamita. Van durar un dia…

“Son las mejores pepito grillo de las miserias -conocidas o ocultas- del teatro catalán y de los impostores que deambulan por sus escenarios. (…) Es esa capacidad de conectar con el ahora y aquí del teatro, su descarnado y honesto presencialismo, su talento por reconocer al público en sus virtudes y pecados, lo que las hace realmente destacar entre todo lo que se cuece artísticamente en esta Ciudad.” Juan Carlos Olivares (Recomana.cat)

“Amb poc més de cinc minuts, Las Glorias es van posar el públic a la butxaca, criticant els dos presentadors (‘Mira qué cara de esfinge se le ha quedado’), els premis i, sobretot, la professió teatral en general. Algunes perles: ‘En aquesta companyia no hi ha travestis, estem treballant perquè això no torni a passar.’ ‘Nosotras hacemos espectáculos de 24 horas sin abusar de nadie, sólo de la paciencia del público.’ ‘Teatro viejuno: Broggi, Focus i Las Glorias. Bravas.’” Oriol Puig Taulé  (Núvol)