Martin Crimp

Martin Crimp va néixer al Regne Unit l’any 1956 i va començar a escriure teatre a la dècada del vuitanta. La seva innovadora obra Atemptats contra la seva vida (1997), en què es descriuen en 17 escenaris les diferents vides del personatge principal absent de l’Anne, va consolidar la seva fama internacional i ha estat traduïda a més de 30 idiomes.

Entre les seves altres obres podem esmentar Not one of these people (2022), Quan ens haguem torturat prou (2019), Men Asleep (2018), The Rest Will Be Familiar to You from Cinema (2013, millor obra de l’any de Theater heute), In the Republic of Happiness (2012), Play House (2012), La ciutat (2008), Menys emergències (2005, guanyadora del premi Ubu d’Itàlia), Cruel and Tender (2004,escrita per al director Luc Bondy), Face to the Wall (2002), El camp (2000), Atemptats contra la seva vida (1997), The Treatment (1993, guanyadora del premi John Whiting), Getting Attention (1992), No One Sees the Video (1991), Play with Repeats (1989), Dealing with Clair (1988) i Definitely the Bahamas (1987).

Ha treballat amb alguns dels directors europeus més destacats, com ara Thomas Ostermeier a The City, el desaparegut Luc Bondy a The Country i Cruel and Tender, Katie Mitchell a moltes obres, entre les quals figuren Men Asleep i The Rest Will Be Familiar to You from Cinema —ambdues per al Deutsches Schauspielhaus, Hamburg— així com amb Marcial di Fonzo Bo a In the Republic of Happiness (Théâtre de Chaillot, 2014) i Daniel Jeanneteau, el muntatge francès del qual de The Rest Will Be Familiar… va ser produït el 2019 pel Festival d’Avinyó.

La seva obra es caracteritza per una recerca incessant de noves formes que el porta a treballar amb textos clàssics, tant com a traductor (ha traduït, per exemple, Genet, Marivaux, Koltès i Ionesco) com per reescriure radicalment obres de Molière i Rostand; la seva relectura del Cyrano de Bergerac (2022) es va representar amb una molt bones crítiques a Londres i Nova York (BAM) i, en la seva traducció a l’alemany, a l’escenari principal del Burgtheater de Viena.

El seu coneixement de la música, i el seu desig d’integrar-la en el teatre, l’ha fet crear quatres obres operístiques amb música del compositor George Benjamin: Into the little hill (2006), Written on skin (2012), Lessons in love and violence (2018) i Picture a day like this (2023). Altres col·laboracions musicals inclouen el cicle de cançons Zauberland (2018) amb Bernard Foccroulle, escrit en diàleg amb Schubert, i Dichterliebe de Heine (Bouffes du Nord, 2019), i lletres, extretes de les seves obres, per a l’àlbum 100% Happy de Roald van Oosten de l’any 2012.

El 2022 va pujar per primera vegada als escenaris per interpretar el seu monòleg Not one of these people —un text escrit durant la pandèmia de la Covid. Dirigit pel director quebequès Christian Lapointe, aquest examen dels límits de la imaginació d’un autor teatral s’ha pogut veure a Quebec, Montreal, Londres i Berlín, on Crimp va ser convidat com a part del Festival de Nou Teatre Internacional (FIND) de l’any 2024 de la Schaubühne.

L’any 2020 va rebre el premi de teatre Nyssen-Bansemer.

A més a més, a la Sala Beckett s’hi han pogut veure les obres Atemptats contra la seva vida (2005), The country (El camp) (2005) i La ciutat (2011).