Las Glorias Cabareteras: Trilogía Beckett

La trajectòria de Las Glorias Cabareteras va íntimament lligada a la Sala Beckett. Les millors i pitjors creacions de Las Glorias han nascut entre les quatre parets de les seves sales i els sofàs del Club d’autores. Els dissabtes, “a hurtadillas”, sense apuntar-ho al WIP (sant i senya d’aquesta casa), entre cafè i cafè del Menjador, Las Glorias han construït el repertori que les ha acompanyat tots aquests anys.

Acusades, no sense certa enveja i ignorància, de portar fent el mateix espectacle durant tota la seva carrera, es presenten a La Beckett en una única funció. Acabaran finalment amb aquesta llegenda, presentant un xou renovat ple de llums i de colors i qui sap si potser amb alguna aparició estel·lar? Ho descobrirem el 14 de juliol.

“Y es esa capacidad de conectar con el ahora y aquí del teatro, su descarnado y honesto presencialismo, su talento por reconocer al público en sus virtudes y pecados, lo que las hace realmente destacar entre todo lo que se cuece artísticamente en esta Ciudad.”
Juan Carlos Olivares (Recomana.cat)

La companyia

Las Glorias Cabareteras van néixer als passadissos del metro de Barcelona. Amb el Molino i l’Arnau tancats i poques expectatives que cap teatre els obri les portes, decideixen començar la seva carrera com a vedettes al suburbà barceloní, concretament a la parada de Paral·lel, per rememorar els vells temps en què el Paral·lel barceloní era el music hall català. Amb aquest començament i sense expectatives de progressar, la Capitana i la Martínez van passar a actuar a “sotanos-bar” i altres locals de mala fama de Barcelona (fins i tot a les escalinates del Teatre Nacional de Catalunya, paradoxalment recordat com un dels moments més baixos de la seva carrera). El Marc Giró, que no les ha vingut a veure mai, les va fitxar com a col·laboradores al seu programa de ràdio Vostè primer i al Late Xou, on desanimen al públic present.

Una història de fracàs, dubtes i decepció de dues artistes que mai s’han pres la vida seriosament.