Dramatúrgies del pensament. Escriure i fer teatre per a aquests temps
Aquest curs serà de caràcter presencial. En cas que finalment no sigui possible fer-lo a la Sala Beckett, es farà de manera virtual.
Per què la meva tieta no va al teatre? Per què el meu millor amic pensa que el teatre és avorrit? Per què el meu veí es queixa que al teatre mai no entén res? Si en la percepció de la gent el teatre és considerat com alguna cosa complicada i elitista, probablement és perquè ha perdut contacte amb la societat. Aquí, com en altres països, el problema més gran que el teatre té avui en dia és la seva relació amb el públic.
Quin teatre podem escriure i fer per canviar aquesta percepció, per tornar a interessar la gent i per ser útils a la societat en què vivim?
Aquest curs es planteja reflexionar al voltant d’aquests temes, amb la finalitat de crear dramatúrgies de qualsevol mena que tinguin com a objectiu la recerca d’una modalitat interessant de connexió amb el públic.
Als participants se’ls demanarà presentar-se amb una idea i un esborrany de projecte –sigui en forma de text dramàtic o no– que desenvoluparan durant tot el curs.
A cada sessió tractarem arguments que puguin fer servei per eixamplar els nostres horitzons creatius: farem servir materials textuals i audiovisuals, prendrem en consideració temes de debat social del moment i mirarem enrere en la història del teatre i buscarem exemples actuals que ens puguin ajudar a entendre quin és el millor camí a seguir per a cadascú de nosaltres a l’hora de posar el nostre ofici al servei del públic.
Aquí resideix la responsabilitat del creador: no només oferir a l’espectador determinats continguts, sinó també trobar la forma adequada per expressar-los en cada context segons el que vol comunicar. El teatre pot ser un art polític no quan adoctrina o transmet una ideologia, sinó mentre contribueixi a nodrir el pensament i la crítica en una societat.
Aquest autor forma part del projecte Fabulamundi. Playwriting Europe
Davide Carnevali (Milà, 1981). Autor, director i teòric, actualment és artista associat al Piccolo Teatro di Milano – Teatro d’Europa, i tutor del workshop Autors Under 30 de la Biennale di Venezia Teatro. Ha estat guardonat, entre els altres, amb el Premio Hystrio alla drammaturgia (2018), Premio Riccione per il Teatro (2013); Prix de Les Journées de Lyon des Auteurs (2012); Premio Marisa Fabbri (2009); Preis des Theatertreffens Stückemarkt (2009). Les seves obres s’han estrenat en diferents temporades i festivals internacionals i estan publicades per Einaudi, il Saggiatore i Luca Sossella Editore (Itàlia); Actes Sud i Les Solitaires Intempestifs (França); a Catalunya, el seu Teatre complet s’ha publicat per Arola. Ha publicat també l’assaig Forma dramática y representación del mundo en el teatro europeo contemporáneo (Paso de Gato i Institut del Teatre, 2017) i l’antologia de contes breus Il diavolo innamorato (Fandango, 2019).
Des de 2023 és director d’“Estudis Escènics”, revista acadèmica de l’Institut del Teatre de Barcelona; tanmateix, forma part del consell de redacció de la revista “Pausa”. Dirigeix la columna mensual Personaggi in cerca d’autore per a la webzine italiana “Doppiozero”. Ha editat diverses edicions italianes d’obres d’autors iberoamericans; així mateix és traductor del castellà, català i francès a l’italià.
Ha escrit, entre altres obres: Variazioni sul modello di Kraepelin (Premio Stückemarkt Theatertreffen 2009, Premio Marisa Fabbri 2009, Premio de les Journées des auteurs de Lyon 2012); Sweet Home Europa (Schauspielhaus Bochum, 2012); Ritratto di donna araba che guarda il mare (Premio Riccione per il Teatro 2013); Actes obscens en espai públic (Teatre Nacional de Catalunya, 2017); Menelao (ERT, 2018).
Ha escrit i dirigit: Maleducazione transiberiana (Teatro Franco Parenti, 2018); Ein Porträt des Künstlers als Toter (Staatsoper Unter den Linden, 2018); La Peppa Pig pren consciència de ser una porqueta (Sala Beckett, 2019); Lorca sogna Shakespeare in una notte di mezza estate (ERT, 2019). Per al Piccolo Teatro di Milano, ha estrenat Ritratto dell’artista da morto (Italia ’41 – Argentina ’78), posteriorment re-escrit en francès per a Le Quai CDN d’Angers, la Comédie de Caen, la Comédie de Reims i el Théâtre de Liège (2023); i en versió catalana per al Teatre Lliure de Barcelona (2024). Ha signat la creació de Limited Edition, un projecte site specific per al parc de Porto di Mare (Milano); i una desena d’espectacles per a públic infantil i adolescent, en el marc del projecte Il teatro tiene banco.
A la temporada 2025/26 ha estrenat el seu muntatge de Variazioni sul modello di Kraepelin, també al Piccolo Teatro di Milano.
A Catalunya s’ha vist: Variacions sobre el model de Kraepelin (Sala Beckett, 2012); Confessió d’un ex president que ha portat el seu país al llindar d’una crisi (Club Capitol / Festival Grec 2016); Actes obscens en espai públic (Teatre Nacional de Catalunya / Festival Grec 2017); La Peppa Pig pren consciència de ser una porqueta (Sala Beckett, 2019); Sacarina (El Maldà, 2020); Poesia per l’Zlatan (dins de l’espectacle Decameró, Teatre Nacional de Catalunya, 2020); Retrat de l’artista mort (Teatre Lliure, 2024); Goodbye Europa. Lost Words (Teatre Tantarantana, 2026).
A la Sala Beckett, d’aquest autor s’hi ha pogut veure Variacions sobre el model de Kraepelin (o El camp semàntic dels conills a la cassola) (2012) i La Peppa Pig pren consciència de ser una porqueta (2019).
L’admissió es farà segons valoració del currículum.
Els cursos tenen places limitades. La reserva de plaça es farà un cop formalitzat l’import del curs.
Les dates indicades per a cada curs o seminari podran experimentar de manera excepcional alguna variació, que serà notificada convenientment.
Perquè el curs es pugui fer, caldrà que aquest tingui un mínim d’alumnes inscrits. En cas contrari, quedarà anul·lat i l’alumne tindrà l’opció d’apuntar-se en un altre curs (sempre que en aquest hi hagi places lliures) o bé la devolució de l’import pagat (100%).
