Escena y pensamiento. Hacia una descolonización del lenguaje

El curs, dividit en vuit sessions de dues hores, combinarà una hora de teoria filosòfica (connectada amb lectures teatrals) amb una hora d’escriptura i laboratori creatiu.

“No sé si ho han notat. Les frases neixen mortes. Estem davant d’una colonització del llenguatge. El segrest de paraules concretes, la seva descodificació, produeix que tot discurs aparentment creatiu es converteixi en mera reproducció. Ens ve donat. Ens evangelitza perquè siguem una peça més de l’engranatge, de la fàbrica discursiva. L’esgotament és resultat de la jornada mecànica, repetitiva i domesticada. L’etimologia no pot oferir escapatòries a l’autòmat si abans no diagnostiquem l’erosió dels significats. Les paraules són d’uns altres. Ens les presten, ens les lloguen, amb evidents xantatges i contraprestacions.
La filosofia i el teatre (encara que l’hàgim oblidat tantes vegades) comparteixen la capacitat de fer de bretxa, de punt de fugida, des d’on realitzar la cirurgia. Una cirurgia amb voluntat exterior, amb el bisturí d’endins cap a fora, que no consistirà simplement a substituir per un altre el líquid del recipient del significat. No es tracta d’aconseguir l’hegemonia de les paraules, cap hegemonia, sinó de retornar-li la seva capacitat intrínseca d’acció i pensament, de matriu i de dispositiu. No de bol. No de bagul. No d’àmfora.
Acceptarem, sense més, ser comptabilitzats com a estoc sota el nom de gent normal? També deixarem que la desobediència sigui confiscada pel màrqueting? No tenim res que preguntar sobre la identitat? Evitarem l’experimentació perquè ja no té espai en les càpsules de tendència? Quina dissidència queda davant la religió de l’immediat?
La filosofia i el teatre no poden ser únicament eines arqueològiques -que també- sinó les condicions de possibilitat per a pensar (i, per tant, fer) l’impossible. I ho són perquè la paraula gastada troba, a través del silenci i del cos, noves formes de temptativa, nous còmplices, més enllà de les cadenes de la representació. Les paraules, així, giren el mirall, el sacsen radicalment, sense conèixer prèviament la destinació final. En comptes de concentrar el poder de significació, de reapropiar-nos de la paraula com si fos un objecte reciclable, proposem multiplicar-la en mil trossos perquè torni a volar, fer-la insostenible, lluny dels carronyers del signe tancat. La força de la paraula, que fa pensament mentre camina, ha de poder violar, acariciar i transformar els nostres prejudicis. Deixar-nos, així, novament en la intempèrie. Estarem disposats a dir sense predir?”

PROGRAMA

1. Llenguatge
Crisi de paraules. Del dir i el mostrar als jocs de llenguatge.

2. Temps
Acceleració, soroll i experiència. El segrest del present. Cronos i Aión.

3. Alteritat
Polifonia, desdoblament i veu interior. A què ens referim quan parlem del nosaltres?

4. Atzar
Sincronicidad, osmosis i figures. El “estat de disponibilitat” davant la premonició i la reminiscència.

5. Incertesa
La intuïció i el punctum. Com convocar a la sorpresa? Com convertir-nos en caçadors nocturns de relacions difuntes?

6. Humor
Subversió, comic relief, slapstick i greguerías. La construcció d’un arquetip.

7. Memòria
Petjada, silenci i el·lipse. La Història a partir dels ciutadans anònims. Entre la crítica i la utopia.

8. Desobediència
Rebel·lia, revolució i resistència. La hybris grega i el pensament de migdia.

LECTURES

Entre altres, llegirem fragments de Nietzsche, Albert Camus, Michel Foucault, Roland Barthes, Marina Garcés, Eusebio Calonge, Walter Benjamin, René Char i Juan Mayorga.