Marc Rosich

Marc Rosich (Barcelona, 1973) és dramaturg, director d’escena i traductor. Llicenciat en Periodisme (UAB) i en Traducció / Interpretació (UAB), s’ha format en l’escriptura dramàtica a la Sala Beckett. Actualment, és el cap de la unitat de publicacions de l’Institut del Teatre de Barcelona, on també imparteix classes de dramatúrgia i interpretació. Ha format part de l’equip directiu d’Òpera de Butxaca i Nova Creació.

Entre els seus darrers textos dramàtics estrenats, es poden trobar Isadora a l’armari (Sala Atrium / Teatre Akadèmia), A tots els que heu vingut (TNC), A mí no me escribió Tennessee Williams (Fira Tàrrega / La Seca), o ¿Qué fue de Andrés Villarrosa? (Maldà / Tantarantana), tots ells amb direcció d’escena d’ell mateix. Ha estrenat també, entre altres, els textos ASAP (Sala Atrium), Rive Gauche (Sala Muntaner), N&N (Sala Beckett), Party Line (Sala Beckett), Surabaya (Teatre Romea) i Copi i Ocaña al purgatori (Tantanrantana). Les seves obres es troben recollides a Marc Rosich, Teatre reunit (Ed. Arola). 

Com a director d’escena i dramaturg, ha estat al darrere dels espectacles musicals: El retrat de Dorian Gray a partir de Wilde i música de Jordi Cornudella (Festival Grec/ Teatre Romea), L’alegria que passa a partir de Rusiñol i música d’Andreu Gallén (de Dagoll Dagom,)  (Premi Max del públic 2025Premi de la Crítica al millor musical 2023 / Premio Butaca al millor musical 2023, entre altres), Ocaña Reina de las Ramblas (Premi de la Crítica al millor musical 2020), els familiars Renard o el llibre de les bèsties a partir de Ramon Llull i música de Clara Peya (Teatre Lliure) i La dona vinguda del futur amb música de Guille Milkyway (TNC) o l’òpera Diàlegs de Tirant e Carmesina amb música de Joan Magrané (Peralada / Liceu).

S’ha especialitzat en l’adaptació de clàssics catalans al teatre, amb la verisó musical de La infanticida de Victor Català (Sala Atrium  / TNC / Premi de la Crítica al millor musical 2021) i la dramatúrgia de textos narratius com ara Mort de dama de Villalonga, Pedra de tartera de Barbal o Mequinensa a partir de Jesús Moncada. Entre el 2006 i el 2013, col·labora habitualment amb el director Calixto Bieito, firmant amb ell la dramatúrgia d’una desena de projectes internacionals, entre ells Voices (Betty Nansen theatre, Copenhagen), Camino Real de Tennessee Willams (Goodman Theather, Chicago), Don Carlos de Schiller (Mannheim / CDN) l’adaptació de les novel·les Plataforma de Michel Houellebecq (Festival d’Edimburg / Romea) i Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (Fira del llibre de Frànkfurt/ Romea / Premi de la Crítica de Barcelona a la millor dramatúrgia 2008).

Com a traductor, ha signat la traducció de L’òpera de tres rals de Brecht / Weill (Festival Grec / Teatre Lliure). En els darrers anys, destaca la col·laboració amb l’editorial Prometeu, amb la traducció al català de les obres completes de Joe Orton i de diversos reculls de les obres menys conegudes de Tennessee Williams. Al llarg dels anys, ha estrenat, entre altres, les traduccions de Hedda Gabler d’Ibsen (Teatre lliure), Woyzeck de Büchner (Pàrking Shakespeare), Si mireu el vent d’on ve de Nell Leyshon, La febre de Wallace Shawn (Teatre Lliure), Rosencrantz i Guildentern són morts de Stoppard (Sala Beckett).