Contratemps

Contratemps és una peça sobre la dificultat d’oblidar, on els personatges van prenent camins diversos per deixar enrere un fet tràgic.

Sinopsi

Un grup de quatre amics, format per dues parelles (la Fiamma i l’Esteve, per un cantó, i en Tomàs i l’Èric, per l’altre), veu interromput un dinar de cap de setmana al mas quan se sent el tret d’una pistola: un dels quatre, el Tommy, s’ha suïcidat al lavabo. En aquesta acció sobtada cap dels altres aconsegueix trobar-hi un explicació raonable. Això els confrontarà amb la pregunta de fins a quin punt es coneixen entre si en profunditat, i també generarà diverses reaccions i formes d’afrontar el futur immediat. Com un terratrèmol que els sacseja no només per la pèrdua sinó per la incertesa, tots ells quedaran en un estat d’stand by en el qual, paradoxalment, trobaran respostes per a decisions que estaven posposant.

La història es relata d’una manera no lineal: ens endinsem en les seves vides a través de salts endavant i enrere, entrant i sortint dels seus records com si es tractés de nines russes, i descobrint, finalment, que tot té un límit excepte l’oblit.

Emiliano Pastor

Nascut a Barcelona el 1985, és dramaturg, guionista i director de teatre i cinema. Ha viscut a Barcelona i a Buenos Aires, desenvolupant-se com a autor a les dues ciutats. La seva formació ha passat per l’Institut del Teatre i l’Obrador de la Sala Beckett, així com per seminaris i tallers de dramaturgs i directors argentins.

Ha obtingut prestigiosos guardons per la seva tasca com a dramaturg, com ara el Premi Eurodram 2016, el Premi Calderón de la Barca 2008, el Primer Premi Marqués de Bradomín 2008, el Premi Les Talúries 2008 i el Primer Premi Teatre Principal de Mallorca 2006, entre d’altres. A més, ha rebut diverses beques d’escriptura, com ara la Beca Dramatúrgies Actuals.

Compta amb sis peces teatrals publicades i estrenades, entre les quals destaquen Que no quedi ni un sol adolescent dempeus i Riguin-se de l’hipopòtam. Aquesta última es va estrenar al Círculo de Bellas Artes de Madrid i se’n va fer un semimuntatge a la Nau Ivanow, amb direcció de Llàtzer Garcia.

A Buenos Aires, va dirigir els seus propis texts, encarregant-se de la posada en escena de quatre espectacles, entre els quals destaca Salón de fiestas. Aquest espectacle va fer funcions durant tres temporades degut a la bona recepció del públic.

A Barcelona, va estrenar la peça Árbol de Diana l’any 2008 i amb la peça Manifest Llançaflames va participar a la Nit Casm del Centre Cultural Santa Mònica. Del seu text Mercedes-Benz segons els ocells se’n va fer una lectura dramatitzada a la Sala Beckett amb direcció de Jordi Casanovas.

És autor d’un llibre de poesia, El Bosque Desierto, que va rebre el Premi Càceres Patrimoni de la Humanitat 2017, i coautor del text Calderón Cadáver, estrenat al Festival d’Almagro. Exerceix, a més a més, com a guionista de televisió en diverses sèries d’animació, i ha escrit i dirigit el llargmetratge independent Los Cipreses.

Actualment resideix a Barcelona, on treballa en el seu projecte teatral Contratemps.