Quan ens haguem torturat prou

Sinopsi

Però ja veig de quin peu calces: tan bon punt em calmes com m’amenaces: i no et reconeixes com a responsable de la meva ruïna? Què em queda, llavors, sinó les paraules?

Aquests mots pertanyen a la carta XXXIII que escriu la protagonista de Pamela, la novel·la de Samuel Richardson en la qual s’inspira Martin Crimp per escriure aquesta peça. A la Pamela, una serventa assetjada sexualment pel seu amo, l’únic que li queda són les paraules. Paraules que escriu en un dietari per expressar la seva humiliació, la seva desesperació, tal vegada la seva impotència.

La paraula és molt important en aquesta història perquè tracta de les relacions de poder entre éssers; no només entre home i dona, sinó també entre amos i servents, entre pares i fills. I el poder, sovint, o sempre, s’exerceix a través de la paraula.

L’home i la dona protagonistes d’aquesta obra es lliuren a un joc de poder i d’intercanvi de rols i es fereixen de manera cruel i tendre per veure qui controla la paraula, qui controla la relació. Tots dos comparteixen desig retorçat, igualtat combativa i potser fins i tot culpa. No és una obra complaent ni ofereix optimisme, en tot cas Crimp ens regala ambigüitat moral i dubtes.

Quan ens haguem torturat prou és una mirada contemporània sobre aquestes relacions de poder que ens travessen en tots els àmbits de la vida i que ens arriba en un context sociocultural que ens està necessàriament posant en crisi.

Aquesta lectura forma part del cicle #jotambé. Violències de gènere i estructures de poder que té lloc del 7 d’abril al 18 de juny a la Sala Beckett i que proposa una reflexió sobre les bastides de poder establertes i sobre les diferents eines que construïm per fer-hi front.