Total hores: 40h (10 sessions)
Per a més informació contacta amb obrador@salabeckett.cat
La paradoxa d’escriure teatre és que lluites en soledat per obrir la teva ànima i fer l’obra més sincera i personal possible per després deixar-la en mans d’un grup de persones, amb les seves trajectòries biogràfiques concretes i intransferibles, que t’apartaran a puntades de peu si cal per fer-la seva.
O com deia George Sanders a All about Eve: “El pitjor dels actors és que es pensen que ells mateixos s’han inventat el que diuen a escena.”
I precisament és aquesta, per mi, la bellesa de fer teatre: de quina manera ens obliga a compartir la nostra intimitat.
No trobo gaire sentit a un procés creatiu on el text dramatúrgic vagi per una banda i la feina de direcció d’actors i posada en escena per una altra, com compartiments estancs que ballen junts des de la distància, prou protegits per no afectar-se, prou respectuosos per no posar-se en risc.
Hi ha tantes maneres de fer teatre com muntatges, però la meva experiència m’ha confirmat que només el procés creatiu és transformador en profunditat quan et permets qüestionar el que fas, com ho fas i des d’on ho fas. Moltes vegades són la vanitat o l’ego el que ens porten a creure que el que hem de dir és prou important per ser escoltat; així i tot, precisament, és només quan transcendim aquests motors que podem connectar amb els altres, que perdem possessió de la nostra pròpia obra.
La meva proposta és molt senzilla:
Posem els nostres textos en mans d’actors i actrius per descobrir què invoquen realment les paraules que hem escrit, i permetem que això faci evolucionar el nostre material. Aprenem a llegir el que ens proposen els autors i les autores anant tan lluny com puguem. Trenquem les fronteres entre escriure teatre i fer teatre. Gaudim de descobrir-nos en els altres i de deixar la possessió, que no és una altra cosa que desconfiança, fora de la sala d’assaig.
Actor, director, dramaturg i guionista, membre de la companyia de teatre Prisamata.
Com a actor, ha participat en diverses sèries de televisió i en pel·lícules com La caja Kovak (Daniel Monzón, 2006), Remake (Roger Gual, 2006), La silla (Julio D. Wallovits, 2006) o Una casa de bojos (Cédric Klapisch, 2002).
Com a guionista, la seva firma apareix a les pel·lícules El truco del manco (Santiago A. Zannou, 2008), guanyadora de tres premis Goya, i Mi dulce (Jesús Mora, 2001). També ha escrit i dirigit els curts Dibujo de David (2007) i Ha llegado el momento de contarte mi secreto (2000).
En teatre, a més de fer d’actor en nombrosos muntatges, ha escrit i dirigit Jo mai, estrenada al Grec 2013 Festival de Barcelona, i Cleòpatra, estrenada al Teatre Lliure el 2015. El 2017 obre la temporada a la Sala Villarroel amb La calavera de Connemara de Martin MacDonagh, i el 2019 estrena La partida d’escacs de Stefan Zweig al Teatre Romea.
Recentment ha escrit Heroines o res, codirigida amb David Climent al Teatre Nacional de Catalunya (2021), ha dirigit La cabra o qui és Sylvia d’Edward Albee a La Villaroel (2021) i ha signat l’adaptació i la direcció d’Assassinat a l’Orient Express d’Agatha Christie al Teatre Condal (2021).
D’aquest autor, a la Sala Beckett s’ha pogut veure Sé de un lugar (2012), guardonada amb el Premi Butaca al Millor espectacle de petit format i el Premi Time Out Barcelona a la Millor obra de creació, i Esmorza amb mi (2018).
L’admissió es farà segons valoració del currículum.
Els cursos tenen places limitades. La reserva de plaça es farà un cop formalitzat l’import del curs.
Les dates indicades per a cada curs o seminari podran experimentar de manera excepcional alguna variació, que serà notificada convenientment.
Perquè el curs es pugui fer, caldrà que aquest tingui un mínim d’alumnes inscrits. En cas contrari, quedarà anul·lat i l’alumne tindrà l’opció d’apuntar-se en un altre curs (sempre que en aquest hi hagi places lliures) o bé la devolució de l’import pagat (100%). En el cas que l’alumne es doni de baixa, se li retornarà el 75% de la matrícula, sempre que ho comuniqui, com a mínim, 10 dies abans de l’inici del curs.