Paraula i silenci: el llenguatge en Lluïsa Cunillé

Potser una de les marques de coherència al llarg de la prolífica obra de Lluïsa Cunillé és l’ús que s’hi fa de la llengua. Però, com sona i què sona en la llengua de Cunillé? D’una banda, no és agosarat afirmar que a través dels registres factuals, humorístics, evocadors o lacònics de les diferents peces de l’autora es pot percebre una mateixa textura lingüística. De l’altra, les seves obres semblen proposar, mitjançant els diàlegs, però també els silencis i les accions dels personatges, una reflexió sobre el mateix llenguatge i les possibilitats de comunicació que ofereix, així com sobre la distància que de vegades s’eixampla entre la paraula i els intangibles que es busca traduir, com succeeix amb la intèrpret d’Après moi, le déluge.

Potser, també, una visió de la llengua de Cunillé des de més enllà dels límits de la llengua catalana pot oferir algunes claus de lectura en relació a l’estatus que llengua, llenguatge i traducció adquireixen dins del seu univers dramàtic. Aquesta taula rodona proposa una conversa a aquest propòsit amb Sharon Feldman, Helena Buffery i Laurent Gallardo, especialistes en teatre català, en traducció, i traductors ells mateixos. També s’indagaran els interrogants i dificultats que planteja la traducció de les obres de Cunillé a llengües com l’anglès i el francès, per explorar què sona i com sonen les llengües de la dramaturga.

Participants

Helena Buffery

Helena Buffery és professora al Department of Spanish, Portuguese and Latin American Studies de University College Cork, a Irlanda. Els seus camps de recerca són la cultura catalana, el teatre català i els estudis de traducció. Ha publicat Shakespeare en català: Traduir l’imperialisme (2010) i Historical Dictionary of the Catalans (2010, amb Elisenda Marcer) i ha editat els volums Stages of Exile: Spanish Republican Exile Theatre and Performance Cultures (2011) i Barcelona: Visual Culture, Space and Power (2012, amb Carlota Caulfield).

Sharon Feldman

Sharon G. Feldman (nascuda a Nova York), doctora en Literatura Espanyola, és catedràtica a la Universitat de Richmond (Virgínia). Ha publicat diversos estudis sobre les arts escèniques de la península ibèrica del segle XX al segle XXI, entre ells A l’ull de l’huracà: Teatre català contemporani (L’Avenç, 2011) i, amb Francesc Foguet, Els límits del silenci: La censura del teatre català durant el franquisme (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016). Paral·lelament, desenvolupa una extensa tasca com a traductora de textos dramàtics d’autors catalans contemporanis.

Laurent Gallardo

Laurent Gallardo és professor de literatures romàniques (catalana i castellana) i especialista en teatre català contemporani a la Universitat Grenoble Alpes. Ha publicat, a més de diversos articles de recerca, un llarg estudi sobre el teatre català actual a la revista Europe. És també membre del comitè de lectura del Teatre Nacional de Catalunya i de la Maison Antoine Vitez (Centre internacional de la traducció teatral). A més de les seves activitats com a professor i investigador, ha traduït diversos autors de teatre (Lluïsa Cunillé, Josep Maria Miró, Victoria Szpunberg, Carles Batlle, Joan Yago) i novel·listes catalans (Francesc Serés i Xavier Bosch). Ha treballat també com a crític literari a La Quinzaine littéraire sota la direcció de l’editor Maurice Nadeau.

Moderen

Josep-Anton Fernàndez

Josep-Anton Fernàndez és doctor en Llengües Modernes per la Universitat de Cambridge, i professor agregat de literatura catalana i estudis culturals a la Universitat Oberta de Catalunya. Entre 1993 i 2006 va ser professor titular d’estudis catalans a Queen Mary, Universitat de Londres, on va fundar i dirigir el Centre for Catalan Studies. Entre 2015 i 2018 va dirigir l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull, des d’on va coordinar la xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior. La seva especialitat és la literatura i la cultura catalanes dels segles XX i XXI, els estudis de gènere i sexualitat i la crítica de base psicoanalítica. Entre altres llibres, és autor d’Another Country: Sexuality and National Identity in Catalan Gay Fiction i El malestar en la cultura catalana: La cultura de la normalització 1976-1999, i editor de volums com ara Funcions del passat en la cultura catalana: Institucionalització, representacions i identitat (amb Jaume Subirana). És guanyador del LVIII Premi de poesia Ausiàs March de Gandia (2020), amb el llibre L’animal que parla, que publicarà Edicions 62 el gener de 2021.

Adriana Nicolau

Adriana Nicolau Jiménez és estudiant de doctorat a la Universitat Oberta de Catalunya, on està enllestint la tesi Feminismes al teatre català contemporani (2000-2019) sota la direcció de Teresa Iribarren. És llicenciada amb Premi Extraordinari en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Teoria de la Literatura per l’École Normale Supérieure de París. Ha exercit com a lectora de català al Centre d’Études Catalanes de la Sorbona i ha publicat articles acadèmics sobre literatura, teatre i gènere a Tangence, Feminismo/s i New Theatre Quarterly, així com articles divulgatius a Tribuna feminista, Núvol i la Revista de Catalunya.