paradís inundar
simfonia extraviada

Com cossos d’aigua, les paraules i les imatges que crea Thomas Köck a la primera part de la seva “Trilogia climàtica” planen sobre nosaltres. Són crescudes d’aigua del paradís que se’ns acosten com si fossin una maledicció, una revenja o una benedicció per a la terra? O és el propi paradís el que s’inunda i es torna inhabitable?

Amb un llenguatge poderós i farcit de comèdia melancòlica, a paradís inundar. simfonia extraviada Thomas Köck crea un fresc que comprèn des de les primeres fases de la globalització fins a l’actualitat: des de la febre del cautxú a finals del segle XIX que va afectar regions i pobles sencers fins a l’exportació esbojarrada de la cultura burgesa europea a través de la construcció de l’edifici de l’òpera, el Teatro Amazonas, passant per la història d’un ballarí que sent el poder en estat pur del món laboral actual (completament flexible, basat en projectes i en l’autopromoció). Les inundacions escombraran de la terra fins a la darrera traça d’humanitat, com un rostre a la sorra al fons del mar?

Amb paradís inundar. simfonia extraviada, Köck va guanyar el Premi Kleist al Dramaturg Emergent 2016 i va ser nominat al Heidelberger Stückemarkt 2016.

Aquest semimuntat es duu a terme en el context del projecte Fabulamundi. Playwriting Europe. La traducció d’aquest text ha estat possible gràcies al suport del Goethe Institut de Barcelona.